Olor de / *olor a
Els substantius ‘olor‘, ‘pudor’ i ‘gust‘ sempre van seguits de la preposició de, mai de la preposició a.
Per tant, direm que fa olor de colònia o pudor de benzina, i que una cosa té gust de maduixa.
Els substantius ‘olor‘, ‘pudor’ i ‘gust‘ sempre van seguits de la preposició de, mai de la preposició a.
Per tant, direm que fa olor de colònia o pudor de benzina, i que una cosa té gust de maduixa.
En la llengua col·loquial, el verb haver-hi apareix sovint en plural quan també van en plural les paraules que el segueixen. Per exemple:
Hi han moltes causes possibles
Hi han gelats
En les situacions de comunicació més formals, tant orals com escrites, s’han d’evitar aquestes frases amb el verb haver-hi en plural. En aquestes situacions s’ha de mantenir el verb en singular encara que les paraules que el segueixen vagin en plural. Per exemple, direm i escriurem:
Hi ha moltes causes possibles
Hi ha gelats
Té l’origen en els antics ordes monacals. Els monjos anaven descalços, però quan havien de fer un camí dificultós es calçaven per evitar ferides als peus. D’aquí ve l’expressió “ja cal que et calcis“, per indicar que s’ha d’afrontar una situació dificultosa.
En català, podem dir “i tant!“, “és clar!” o “naturalment!“, per expressar conformitat. En canvi l’expressió com no!, del castellà cómo no, és incorrecta.
En català hi ha adjectius i noms que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x —com complex, annex, reflex, fix— o en -xt —com text, pretext, mixt, etc.— que ens fan dubtar quan els hem de dir en masculí. En aquests casos són incorrectes les formes amb -e com complexe, fixe, reflexe o texte.
Respecte als noms —per exemple: un reflex del sol, un text curt— la forma singular és sense e i el plural masculí es forma afegint -os al singular: uns reflexos del sol i uns textos curts.
Respecte als adjectius, han de concordar amb el nom que acompanyen. El plural del masculí, com en el cas dels noms, es forma afegint -os al singular: uns llocs fixos, uns grups mixtos. Per fer el femení singular, afegim una a al masculí: un lloc fix i una taula fixa, un grup mixt i una comissió mixta.
Per escriure el plural del femení, posem -es: unes taules fixes i unes comissions mixtes.
Antigament, a pagès, quan una noia no volia continuar una relació sentimental servia carbassa per dinar. Llavors, el nuvi entenia que la relació no tiraria endavant. Per això, “donar carbassa” conserva el sentit de negativa, de refús.