Calamars
El mot llatí calmarius, primerament, va significar ‘tinter d’escriure’ i després s’aplicà a aquest mol·lusc a causa del líquid negre o tinta que segrega. És derivat del llatí calămus ‘ploma’, ‘ploma d’escriure’. La terminació és la provinent del llatí –ARIUS, i per tant el mot ens ha arribat a partir d’una altra llengua romànica, sigui de l’italià dialectal calmaro o del nostre mossàrab.
L’any 1349, Bernat Alart, a Inventari de la llengua catalana, recull el mot en aquest sentit:
“tot paper… es del scrivà… tots los calamars e tinters són seus…”. Aquest inventari és un recull de materials destinats a un diccionari històric de la llengua catalana, conservats a la Biblioteca Municipal de Perpinyà, milers de cèdules escrites a mà per l’autor, que formen una quinzena de volums en ordenació alfabètica.
Fonts: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.