Perfum
Segons Joan Coromines, perfum “sembla haver estat creat i difós pels catalans a totes les altres llengües europees, amb el sentit de ‘fumigar amb fums i bafs d’herbes curatives o aromàtiques’. Aquest mot no existí mai en llatí, ni en les altres llengües romàniques abans que el català: el creà la nostra, primer per als perfums o bafs purificadors o curatius, després per rellevar els encants de les grans dames reials i senyorials del nostre brillant segle XIV. Des de llurs corts s’escampà per l’Europa entera. Per-fumar fou de primer fumigar a fons, perfectament» .
El trobem documentat l’any 1388 en el Terç del Crestià, “Tot mon vestir tinc perfumat de mosquet, de civeta e d’aigua-ros”.
Fonts: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, i Rodamots.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.