Raspall
És un derivat de raspar. Aquest mot és comú en les principals llengües romàniques occidentals i, probablement, prové del germànic occidental hraspôn, que alhora és originari del mot més antic, també germànic, hrëspon, que vol dir ‘arrencar, pellucar, plomar’.
Aquest mot el trobem documentat l’any 1383 ‘tres raspayls fusti’; l’any 1399 trobem ‘un raspall de fust’ i el 1385, trobem documentat un derivat “un restell de respallar erba” a Inventari de llengua catalana de Bernat Alart.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.