Anorac
Aquesta paraula ha arribat a la llengua catalana a través del francès anorak, i aquest de l’inuit (esquimal) anorak, de anoré, que significa ‘vent’. Un altre mot manllevat d’origen èsquim és ‘parca’.
L’èsquim, anomenat també inuit, esquimal o groenlandès, té entre 75.000 i 85.000 parlants. Es parla en territoris esparsos del nord d’Alaska (Estats Units), del nord del Canadà i de Groenlàndia (Dinamarca).
A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l’inuit groenlandès i la majoria d’adults són bilingües en inuit i en danès.
Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L’actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i a Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o de promoció.
Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, al peix i als mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.
Fonts: Rodamots, Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera i Linguamón.
