65. Gimcana? gimkana? ginkama? gincama? gymkhana? gincana?
De totes aquestes possibilitats, l’única que és catalana és gimcana. Prové de la forma anglesa gymkhana, que al seu torn és una combinació de gym[nastics] (gimnàstica) i l’hindi [gend]khana (sala de joc de pilota). El diccionari diu que és una cursa de característiques especials o de dificultat capritxosa amb finalitat de divertiment. En castellà, tot i que no està incorporada al diccionari oficial de la Real Academia Española, s’utilitza habitualment la forma gincana.
1 comentari
Xavier Pàmies
09 ag. 16
20:43 #
Cada llengua té les seves lleis internes d’evolució fonètica. No he esbrinat a fons el perquè, però el cas és que des de la dècada de 1960 jo sempre he sentit dir espontàniament, a diferents llocs, en diferents ocasions i al llarg dels anys, “gincama”, al marge de l’origen etimològic del terme; i, en alguns casos, però molt menys sovint, “gincana”
És probable que la causa d’aquesta pronúncia espontània seria el caràcter insòlit de la combinació -mc- (és l’únic cas en català, amb la ce amb so de k!). Pel que fa a la ema, podria ser per una analogia amb “cama”, o bé una simple metàtesi (canvi de lloc de les consonants, a partir de com es veia escrit en la forma “ortodoxa”)
El problema en molts d’aquests fets de llengua propis del català és la rigidesa de les autoritats lingüístiques. I és una llàstima, perquè amb això tallem les ales a la naturalitat del català i a l’espontaneïtat dels usuaris de la llengua que som tots.
Salutacions