Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003). Autodidacte. Procedeix de la classe obrera. Va treballar a les oficines d’una fàbrica tèxtil fins que una malaltia l’obligà a restar al llit. La seva poètica és una prodigiosa reflexió i revaloració de la vida quotidiana vista des de l’angle de la seva experiència personal d’home convalescent. La seva fidelitat als orígens és prou notòria. El poema que hem seleccionat és de la seva col·lecció de poemes per a infants i parla del pa amb tomàquet.
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d’oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.