Maria Barbal
Maria Barbal (Tremp, 1949). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriptora i professora. Viu la infantesa al Pallars i a partir de l’adolescència, a Barcelona. Ha publicat novel·la, prosa, teatre i literatura infantil i juvenil. Entre altres, ha rebut el Premi Joaqim Ruyra, Joaquim Creixells, Premi Nacional de Literatura Catalana, Creu de Sant Jordi o el Premi Jaume Fuster. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, retrata la vida al Pallars. Posteriorment ha publicat Mel i metzines, Càmfora, Carrer Bolívia, País íntim, etc. El fragment seleccionat pertany a En la pell de l’altre.
“Quan van estar asseguts en la tènue llum de la sala del cinema Waldorf, entre els xiuxiuejos de les conversacions disperses, ell va parlar-li dels estudis amb precaució i, per instint professional, per si queia alguna informació d’última hora. Ella es mostrava més xerraire del que el Manuel s’esperava, fins alegre, i el noi es va remoure al seient. La Mireia portava un vestit camiser de fons blau amb uns dibuixos delicats que l’estampaven en blau marí; normalment, ella vestia pantalons; el fet que s’hagués posat faldilles, a ell, va semblar-li de bon auguri. Quan tombava el cap i el deixava molt a prop del de la noia per parlar-li, ella no s’enretirava. En un instant de silenci entre tots dos, ell havia allargat la mà i li havia acaronat els cabells com si li tragués una brossa i els hi va acabar apartant de la galta dreta el gruix d’un dit. Sens dubte, la Mireia era lectora i s’havia empassat algunes novel·les d’amor romàntic, però ell no podia saber quina seria la reacció d’ella quan ell l’abracés.”
