F.V. Garcia
Francesc Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona (Tortosa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, 1623). És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va gaudir d’una gran popularitat en vida i això va generar un fenomen conegut com “vallfogonisme”, que consistia a imitar el seu estil. Tant en la temàtica com en l’estil va seguir el model dels poetes castellans del moment. Els seus poemes podien ser religiosos però també satírics, escatològics i burlescos.
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or més fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja;
i com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.