M. Antònia Oliver
Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946). Des de ben petita ja es va sentir atreta per la literatura. Amb 23 anys ja va publicar la primera novel·la Cròniques d’un mig estiu, i a partir d’aquesta obra ja publica novel·les, contes, teatre… i es fa un nom de prestigi en el món literari català. Com a traductora ha traduït Jules Verne, Mark Twain, Stevenson.
Pertany a l’anomenada “Generació dels setanta”, que es caracteritza per una mirada trencadora tant culturalment com social. D’entre les seves obres, destaquen Joana E., Estudi en lila, Tallats de lluna…
Va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2007 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2016.
El fragment recollit en els cartells de “A l’abril cada paraula val per mil” pertany a la novel·la Joana E.
_____________________________________________
[…]Ell es va asseure al meu costat per mirar el llibre, però aviat va quedar adormit.
A mitjan estiu encara tenia la pell blanca, però ja no semblava de cera transparent. I la sev esquivesa s’havia convertit -un miracle, deia sa madona Bel- en ganes insaciables d’estar amb mi.
Cada dia, després d’esmorzar -en Bernadet menjava amb tal delit que semblava que tenia por que no n’hi hagués prou, però no li feia gaire profit-, abnas que no fes massa calor, ens n’anàvem a la garriga. Jo, amb un vestidet de seda prim com un tel de ceba, braços i cames enlaire, havia parès d’ell a descalçar-me sempre que la terra fos prou flonja per als meus peus. Ell, amb calçons fins al turmell, màniga llarga fins a la punta dels dits, coll alt i capell d’ala amplíssima, es descalçava tan bon punt no ens podien veure des de les cases. A mi se’m posaven tots els colors a la cara, a ell li fugien; jo tornava amb la pell tibant, colrada, puntejada d’una suor sana; ell, amb les galtes reblanides i el front esquitxat d’un gotellim fred, grisós, els llavis lívids i els ulls engrandits. […]
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.