Botiga
Prové del grec bizantí apothḗkē, que significa ‘dipòsit, magatzem’, llatinitzat en apotica a causa de la pronúncia grega.
Apareix documentat el 1203 en un privilegi reial. Joan Esteve a Liber elegantiarum latina et valentiana lingua, editat a Venècia el 1489, n’esmenta de diversos tipus:
“botiga d’argenter (aurificina), botiga de fuster, botiga de lana (taberna lanaria), les de vi, oli i sabates, la botigade home que vena libres (taberna libraria) i on se fan les obres (oficina)”.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.