Espardenya
Mot que prové del llatí spartum o sparton i aquest del grec spartós, que significa ‘espècie de ginesta emprada per a trenar cordes’ ‘espart’. En català antic, i avui dia també, trobem , en algunes contrades, el dialectalisme espartenya. A Andorra, per exemple, també fan servir espardenyejar.
El Diccionari Aguiló documenta el mot en un escrit rossellonès datat el 1300 “totes obres de camge e d’espart”.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, i Diccionari Aguiló, que recull materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.