Farigola
Aquest mot és d’origen incert. Possiblement és una alteració de freigrolar, tenint en compte el provençal ferigolar, que significa ‘aromatitzar begudes i sopes’ i que, alhora, deriva del llatí vulgar fragrorare, de fragrare, que vol dir ‘fer aroma’, ‘exhalar flaire’.
Paraula documentada el 1262 en els comptes de la casa de l’Infant Pere el Gran. Aquest mot figura molt sovint a l’antiga documentació catalana. A El Llibre de Cuina valencià del segle XIV hi llegim “feriguola” .
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.