Tulipa
La paraula tulipa és d’origen turc, però ha fet un llarg recorregut fins a arribar a la llengua catalana. Tülbent, la forma turca, vol dir ‘turbant’. Encara que tülbent tingui l’origen en el persa dulband, ‘lligam’, no és a través de la forma persa sinó de la turca que es difon a Europa. S’han recollit diverses variants en turc vulgar de tülbent: tulbant, tulpant,tulipant, tolipant.
En turc, la flor ja rebia aquest nom des de l’any 1560 per la semblança amb la forma d’un turbant. Segurament el català adopta la paraula tulipa de l’italià o del francès antic tulipant, que evoluciona a tulipe. El mot francès és el que s’adopta per la denominació en llatí científic modern i és d’aquesta nomenclatura que arriba al català. La trobem documentada per primer cop el 1695.
Font: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.