Arxiu de la categoria ‘A l’abril cada paraula val per mil’

  • Cigar

    cigarPrové del castellà americà cigarro, probablement derivat  de cigarra,  que significa cigala’, per la semblança de forma i color. Tant el mot  en castellà com en portuguès  provenen del llatí cicāra.

    Segons  Moll, la  forma ‘cigar’ ha estat introduïda modernament per evitar la terminació –arro que sembla castellana; encara que tots els derivats conserven les dues erres, cigarrer, cigarrera, cigarreta…

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines,  Diccionari català, valencià, balear, d’Alcover-Moll.

    Article complet

  • Caneló

    canelóParaula manllevada de l’italià  cannellóne, i aquest del llatí canna, que vol dir ‘canya’.

     Fonts:  Diccionari etimològic de Jordi Bruguera.

    Article complet

  • Calamars

    calamarsEl mot llatí calmarius, primerament, va significar ‘tinter d’escriure’ i després s’aplicà a aquest mol·lusc a causa del líquid negre o tinta que segrega. És derivat del llatí calămus  ploma’, ‘ploma d’escriure’. La terminació és la provinent del llatí –ARIUS, i per tant el mot ens ha arribat  a partir d’una altra llengua romànica, sigui de l’italià dialectal calmaro o del nostre mossàrab.

    L’any 1349,  Bernat Alart,  a Inventari de la llengua catalana, recull el mot en aquest sentit:

    “tot paper… es del scrivà… tots los calamars e tinters són seus…”.  Aquest inventari és un recull de materials destinats a un diccionari històric de la llengua catalana, conservats a la Biblioteca Municipal de Perpinyà, milers de cèdules escrites a mà per l’autor, que formen  una quinzena de volums en ordenació alfabètica.

    Fonts:  Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Article complet

  • Botiga

    botigaPrové del grec  bizantí apothḗkē, que significa ‘dipòsit, magatzem’, llatinitzat en apotica a causa de la pronúncia grega.

    Apareix documentat el 1203 en un privilegi reial. Joan Esteve a Liber elegantiarum latina et valentiana lingua, editat a Venècia el 1489, n’esmenta de diversos tipus:

    botiga d’argenter (aurificina), botiga de fuster,  botiga de lana (taberna lanaria), les de vi, oli i sabates, la botigade home que vena libres (taberna libraria) i on se fan les obres (oficina)”.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera  i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Article complet

  • Bossa

    bossaAquest mot prové del llatí bŭrsa, que significa ‘saquet que es té a mà’.  El llatí el manllevà  del grec býrsa, que vol dir ‘pell adobada, cuir’.

    Documentat al segle XIII a Llibre de Meravelles de Ramon Llull:

    “Molts de altres diners que ell tenia en sa bossa…”.

    Fonts:  Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Article complet

  • Bar

    barHa arribat a la llengua catalana del mot anglès bar, que significa pròpiament ‘barra’, per l’habitual barra metàl·lica que sol revestir exteriorment els taulells, en el quals es recolzen els  clients quan van en aquests establiments.

    Joan Coromines documenta aquest mot cap al 1915 i Pompeu Fabra el recull ja en el Diccionari Ortogràfic del 1917.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera,  i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Article complet

  • Anorac

    anoracAquesta paraula ha arribat a la llengua catalana a través  del francès anorak, i aquest de l’inuit (esquimal) anorak, de anoré, que significa  ‘vent’. Un altre mot manllevat d’origen èsquim és ‘parca’.

    L’èsquim, anomenat també inuit, esquimal o groenlandès, té  entre 75.000 i 85.000 parlants. Es parla en territoris esparsos del nord d’Alaska (Estats Units), del nord del Canadà i de Groenlàndia (Dinamarca).

    A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l’inuit groenlandès i la majoria d’adults són bilingües en inuit i en danès.

    Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L’actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i a Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o de promoció.

    Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, al  peix i als mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.

    Fonts: Rodamots,  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera i Linguamón.

    Article complet

  • Alicates

    alicatesAquesta paraula apareix documentada al s. XVII. És una paraula que s’ha introduït a la llengua catalana a través del mot castellà alicates. Al castellà, hi arribà del l’àrab magribí al-laqqâṭ,  que vol dir  ‘tenalles’.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço