• 69. Ara que ve Nadal, recordeu que…

    La panera

    Aquell recipient fet de vímet o de cartó, rectangular o ovalat -ple de torrons, de cava, de fruita seca o de llaunes de vermut- que alguns i algunes tenen la sort de rebre de l’empresa on treballen no és una cistella ni un cistell, sinó una panera.

    TorróLa nadala

    Si enviem a algú una postal de Nadal, una felicitació, li enviem una nadala (en castellà, christmas); si la fem cantada (com ara Fum, fum, fum o Ara ve Nadal), també és una nadala (en castellà, villancico).

    El tió

    Si veieu un tronc gros, sovint ple de grops, vestit amb una barretina i amb una banda pintada amb una cara humana, heu trobat un tió (o uns tions). Per Nadal es fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals, per la qual cosa la cançó amb què es tusta comença dient “Caga, tió!”. La paraula *cagatió no surt encara als diccionaris…

    El Pare Noel

    L’home gran, vestit de  color vermell, que porta regals a grans i petits el dia de Nadal, avui dia l’anomenem Pare Noel o bé Santa Claus (Papá Noel en castellà). Si tenim sort, potser més tard, el dia 6, passen també per casa els Reis d’Orient (o Reis Mags)…

    La Nit de Nadal

    La nit de la vigília de Nadal és una de les més riques del costumari popular, i no per casualitat coincideix amb una de les dues nits solsticials (l’altra és Sant Joan). En destaca la reunió familiar per cremar els tions i la Missa del Gall. En castellà se’n diu Nochebuena, en català Nit de Nadal (i no *Nitbona…).

    La nit de Cap d’Any

    L’últim dia de l’any potser trobem pels carrers l’Home dels Nassos, un ésser fantàstic que té tants nassos com dies té l’any. A la nit de Cap d’Any (i no *Nitvella, en castellà Nochevieja), les dotze campanades ens ajuden a fer el trànsit d’un any a un altre. El dia següent és el dia de Cap d’Any.

    La flor de Nadal

    Per la vistositat de les seves fulles vermelles –ara també d’altres colors- ha esdevingut un element decoratiu propi de Nadal. És la ponsètia (en llatí Poinsettia pucherrima, en castellà ponsetia), la flor de Nadal que decora la casa.

    Els pavos i les pavas

    Recordeu que el pavo és el gall dindi i la pava, la polla díndia. El plural d’aquestes paraules és galls dindis i polles díndies, respectivament. El pavo real és el paó, i no es menja.

    Els torrons

    A l’hora de traduir al català el turrón de yema heu de tenir en compte que la forma genuïna corresponent és torró de crema i no la traducció literal del castellà torró de *gema.

     

    Article complet

  • El més important és participar!

    GrossaEn català, el mot que hem d’usar per redactar les participacions de loteria és ‘participar o ‘jugar‘. No és correcte ‘interessa la quantitat…‘.

    L’empresa X participa amb 10 euros en el número 66588

    Article complet

  • Pel Mercat Medieval, fem un mos al baret, a la guingueta…!

    Ets i utsEn català no tenim chiringuitos.

    N’hem de dir barets, quiosquets, guinguetes o barracons. Són petits establiments públics, oberts pels costats, que venen begudes i menjars.

    Vam prendre un te amb menta en un baret al Mercat Medieval

    Article complet

  • Que bé! Sense fils!

    Quan volem expressar que un dispositiu no té cables conductors, hem de dir ‘sense fils‘, i no pas inalàmbric.

    Tenim telèfons i micròfons sense filssense fils

    Article complet

  • Volem suggeriments!

    SuggerimentUn suggeriment és un consell, una proposta per fer una activitat o per trobar una solució. La paraula ‘suggerència’ és incorrecta.

    Feu-nos un suggeriment per als Ets i uts de l’empresa i el comerç i el publicarem (etsiuts@cpnl.cat)

    Article complet

  • Com escrivim un horari?

    HorariHi ha diferents maneres de fer-ho:

    1. De les 10 a les 13 h

    2. De 10 a 13 h

    3. Des de les 10 fins a les 13 h

    És recomanable mantenir el format, 15.00 o bé 15, i mantenir el símbol de l’hora.

    Article complet

  • Les postres…, femenines del tot!

    PostresUn pastís de xocolata o uns panellets són ‘unes postres’, en femení i plural sempre!

    En el menú, les postres hi van incloses.

    Article complet

  • 65. Gimcana? gimkana? ginkama? gincama? gymkhana? gincana?

    gimcana logoDe totes aquestes possibilitats, l’única que és catalana és gimcana. Prové de la forma anglesa gymkhana, que al seu torn és una combinació de gym[nastics] (gimnàstica) i l’hindi [gend]khana (sala de joc de pilota). El diccionari diu que és una cursa de característiques especials o de dificultat capritxosa amb finalitat de divertiment. En castellà, tot i que no està incorporada al diccionari oficial de la Real Academia Española, s’utilitza habitualment la forma gincana.

    Article complet

  • Paguem a terminis?

    dinersEs pot pagar ‘al comptat’, o sigui just al moment de la compra, o bé ‘a terminis’, en petites quantitats durant un temps. El que no podem fer és pagar ‘a plaços’.

    I tant que pot pagar la rentadora a terminis, no hi ha cap problema!

    Article complet

  • Farem l’agost amb aquest negoci?

    collita olivaL’origen d’aquesta expressió és molt més antic del que ens podem pensar. La dita ‘fer l’agost’ va sorgir en l’entorn rural i fa referència a la recol·lecció de cereals, olives, raïm i altres fruits del camp durant l’època més fructífera -l’estival- i, per extensió, als beneficis que s’obtenen de la venda d’una bona collita. Quan diem que algú fa l’agost en algun negoci volem dir que hi ha guanyat molt.

    Si van a fira, hi faran el seu agost

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço