Són abreviatures de conceptes fixades per un organisme oficial i que tenen reconeixement internacional. Per tant, també són invariables.
No admeten cap marca de plural, encara que allò que abreugen o representen sigui un plural.
Exemples: 20 km (vint quilòmetres) i no 20 kms
18 h (per indicar les sis de la tarda) i no 18 hs
Per acabar, recordem que les abreviatures han de dur punt al final, però que les sigles i els símbols no porten mai punt.
Tant ‘trencar’ com ‘estripar’ són correctes, però no volen dir el mateix. Si trenquem una cosa, la colpegem o la premem i queda feta a trossos. En canvi, si l’estripem, ho fem d’una estirada i queda esqueixada o esquinçada.
Se li ha estripat la camisa / S’ha trencat el gerro.
Origen cavalleresc. Quan un noble havia de ser armat cavaller, la nit abans de fer la cerimònia per donar-li les armes, l’havia de passar sense dormir i amb una túnica blanca que simbolitzava que no havia comès cap acció innoble. “Passar una nit en blanc”, encara ara, vol dir ‘passar-la en vetlla, sense dormir’.
Es formen prenent la inicial de les paraules de la denominació completa, sigui aquesta singular o plural. Per això, les sigles es mantenen invariables.
El plural d’una sigla no s’especifica de cap manera, ni afegint una -s, ni duplicant els components. El nombre d’una sigla es dedueix pel context i pels elements de la frase que hi concorden.
Exemples: un CAP (centre d’atenció primària) i tres CAP (centres d’atenció primària); i no CAPS, CAPs, CAP’s o CCAAPP
AV (associació de veïns / associacions de veïns) i no AVV o AAVV
Només es conserva la duplicació de lletres en alguns casos: CCOO (Comissions Obreres), PPCC (Països Catalans) i JJOO (Jocs Olímpics), que són termes ja tradicionals.
En català, podem fer servir qualsevol d’aquestes tres formes, perquè són sinònimes i normatives.
A Osona, però, generalment fem servir ‘misto’.
Tens un misto / un llumí / una cerilla per encendre el foc?
En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.
Pel que fa al plural de les abreviatures, hi ha dues possibilitats segons el tipus d’abreviatura de què es tracti.
En l’abreviatura en què la part final del mot és present, cal afegir -s o bé canviar -a per -es segons que es tracti d’un nom masculí o femení, seguint la normativa general de la formació dels plurals.
Exemples: Sr. (senyor) / Srs. (senyors)
ctra. (carretera) / ctres. (carreteres)
Les abreviatures que no tenen com a formant la part final del mot es mantenen invariables; no és correcte marcar el plural afegint una -s.
Exemples: tel. és l’abreviatura de telèfon i de telèfons (no és correcte utilitzar tels. per abreujar telèfons)
pàg. és l’abreviatura de pàgina i de pàgines (no és correcte utilitzar pàgs. per abreujar pàgines).
Guixeta és un calc del francès guichet. Per referir-nos al lloc on venen els tiquets o bitllets, direm ‘taquilla’ i, en canvi, si ens volem referir al lloc on es guarden els estris personals (en un gimnàs, per exemple) direm ‘armariet’.
Recolliu les entrades a la taquilla del teatre
Agafa el xampú del meu armariet
Consulta ràpida de MAJÚSCULES i minúscules…
| MAJÚSCULES | minúscules |
| textos normatius concrets (la primera paraula) | textos normatius no concrets |
| Constitució espanyola | una llei |
| Estatut dels treballadors | les ordres ministerials |
| Llei de política lingüística | els informes de ponència |
| Reial decret | entitats, institucions, òrgans de gestió… no concrets |
| entitats, institucions, òrgans de gestió… concrets | els departaments de la Generalitat |
| Departament de Justícia | els ajuntaments de la comarca |
| Ajuntament de Badalona | les diverses àrees… |
| Àrea de Serveis Personals | el registre corresponent |
| Registre Civil | les secretaries generals han de… |
| Secretaria General del Departament de… | en les sessions dels plens… |
| el Ple de l’Ajuntament | les administracions locals |
| l’Administració local | els estats europeus |
| L’Estat espanyol | parts genèriques d’un document o d’un escrit |
| plans, programes, projectes (la primera paraula) | preàmbul |
| Pla general de normalització lingüística | les disposicions finals |
| Programa de recerca i desenvolupament de… | l’annex 1 |
| Projecte de remodelació de… | l’article 43 |
| exposicions, conferències i col·loquis | capítol 4 |
| l’exposició “La gran aventura dels velers mercants” | càrrecs |
| la conferència “Aproximació a Jacint Verdaguer” | l’alcaldessa de Badalona ha inaugurat… |
| el col·loqui “Les deixalles, avui” | els consellers i les conselleres |
| topònims | el president de la Generalitat |
| el Barcelonès (minúscula en l’article català) | la cap d’Àrea |
| Castellar de n’Hug | el secretari de l’Ajuntament |
| el Masnou | la jutgessa i l’advocada |
| Los Angeles (majúscula en l’article no català) | tipus d’estudis i formació |
| educació secundària obligatòria (ESO) | |
| formació professional (FP) | |
| documents acreditatius | |
| el document nacional d’identitat (DNI) | |
| el passaport | |
| la llicència fiscal | |
| noms de vies urbanes | |
| carrer de Mar | |
| plaça de la Vila | |
| parc de Lloreda | |
| avinguda de Catalunya |
Rupit prové del llatí rupes, ‘roca’, i Pruit, molt probablement, és un derivat de proditu, ‘prominent’. Per tant, Rupit Pruit vol dir ‘roca prominent’.