51. En Joan i na Joana
Les formes don i doña no tenen un equivalent en català: les formes en i na no en són una traducció vàlida. Antigament eren una forma de tractament respectuós, però actualment són un article personal, amb diversos usos segons els dialectes del català.
A Barcelona i a bona part del Principat, fem servir en o el davant dels noms propis de persona masculins que comencen amb consonant; en els noms femenins o masculins que comencen amb vocal fem servir les formes la o l’.
| en Bernardo, en Lluís (o el Bernardo, el Lluís) |
| l’Àngel, l’Enric |
| la Glòria, la Laura, l’Anna, l’Imma |
En canvi, a les Balears és ben viu l’ús de en i na davant de qualsevol nom (n’Eduard, na Joana), i al País Valencià no se sol usar cap article, ni en/na ni el/la (Eduard, Joana).
L’ús de l’article davant del nom de persona no afegeix cap matís pejoratiu, com sí que de vegades té en castellà. Així, en català podem usar l’article en casos de familiaritat o gran confiança.
En un nivell formal o estàndard, quan no fem servir el tractament de senyor o senyora, l’ús més general i recomanable per fer referència a persones amb qui no tenim un alt nivell de familiaritat és l’absència d’article i l’ús del nom i cognom.
| A la inauguració assistiran Joan Solà i Enric Larreula |
| Truqueu a Glòria López |
| Pompeu Fabra va viure a Badalona |