Llimona
Prové de l’àrab lāimûna, que vol dir ‘una llimona’, de lāimûn ‘fruita del llimoner’. A l’àrab, hi arribà del mot persa līmūn, que té el mateix significat ‘fruit del llimoner’. En àrab andalusí rebé la influència de l’àrab lîma, probablement de la mateixa família.
Aquest mot ja està documentat al segle XV: “sarria d’esperdenyes, 1dr.; limons e ponsaires e taronges, la carga, malla; carga de melgranes, 1dr.” a la Lleuda del Voló reformada l’any 1317. (La lleuda és l’impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català i també significa la llista on consta la quantitat que les diverses mercaderies pagaven per lleuda).
També Eixemenis l’esmenta a Regiment: “en Regne de València… abunda així en tanta fruita… ametles, préssecs, pomes, peres, taronges, limons, limes, adzebrons, aranges, cireres…”
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.