Matalàs
Prové del català antic matalaf (i també almatrach), i aquest de l’àrab matrah, que significa ‘coixí gran, especialment el que posaven a terra per asseure-s’hi’, mot derivat de tárah, que vol dir ‘va tirar, va gitar’.
La primera documentació és de l’any 1085 amb la forma almatrazt. Eixemenis a Terç esmenta la forma en plural ‘matalafs’ i Llull, a Blanquerna, diu textualment: “ac posada la cóçera dejús lo matalaf, e lo matalaf dejús lo sac-lit, e les flaçades foren dejús los lençols el cobertor”.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.