Pantalons
Mot pres del francès pantalon, inspirat en el nom de Pantalone, personatge de la Commedia dell’Arte italiana (s. XVI), vestit de pantalons llargs a la veneciana i batejat amb el nom de sant Pantaleone, molt corrent entre la gent del poble, a Venècia, per la gran veneració popular que allà hi havia per aquest sant.
Documentat per primera vegada a Mataró el 1810. Hi hagué resistència popular a admetre pantalons perquè es considerava un mot poc natural, en comptes de calces llargues.
Fonts: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.