Arxiu per desembre, 2013

  • Parlem del cotilló!

    El conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s’utilitzen en la celebració de la festa de Cap d’Any es diu cotilló.

    A la papereria, hi venen bosses de cotilló per la nit de Cap d’AnyCotilló

    Article complet

  • La Nit de Nadal és la bona!

    Ni Nit Bona, ni Nit Vella!

    Cap d'anyEn català hem de dir Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. I del dia 1 de gener, en diem Cap d’Any.

    Fem reserves per la Nit de Nadal i la nit de Cap d’Any

    Article complet

  • 70. Per Nadal, recordeu que… (II)

    Les tres grans nits

    En aquests dies hi ha tres grans nits: la Nit de Nadal (en castellà, Nochebuena; no en direm mai *Nit Bona); la nit de Cap d’Any (en castellà, Nocehevieja; no en direm mai *Nit Vella), i la nit de Reis (quan hem d’anar a dormir d’hora perquè els Reis no ens trobin pas desperts).

    Els polvorons i els mantecados

    El polvoró és un pastisset elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols quan es mossega. Ja fa Reisuns anys que aquesta paraula es va incorporar als diccionaris com a forma catalana. La paraula mantecado, en canvi, manté la forma original en castellà, i per això es marca amb la cursiva. No heu de confondre els mantecados amb les mantecadas, que corresponen a les nostres mantegades i que són tot una altra cosa.

    La grossa

    El primer premi del sorteig de Nadal es coneix amb el nom de la grossa de Nadal (en castellà, el gordo).

    El Niño

    A més de ser un, malauradament, conegut conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic, el Niño és també el nom del sorteig de la loteria del dia de Reis, que és coneguda popularment com a sorteig del Nen o sorteig de Reis.

    La cuesta de enero

    Per passar aquesta època difícil després de les despeses que generen les festes, hi ha diverses alternatives: gener costerut, vaques magres de gener o costa de gener.

    Els tres reis…

    Recordem que els noms dels reis són: Melcior (el rei blanc), Gaspar (el rei ros) i Baltasar (el rei negre), i que és una tradició ben catalana anomenar-los pel seu color.

     

    Article complet

  • 69. Ara que ve Nadal, recordeu que…

    La panera

    Aquell recipient fet de vímet o de cartó, rectangular o ovalat -ple de torrons, de cava, de fruita seca o de llaunes de vermut- que alguns i algunes tenen la sort de rebre de l’empresa on treballen no és una cistella ni un cistell, sinó una panera.

    TorróLa nadala

    Si enviem a algú una postal de Nadal, una felicitació, li enviem una nadala (en castellà, christmas); si la fem cantada (com ara Fum, fum, fum o Ara ve Nadal), també és una nadala (en castellà, villancico).

    El tió

    Si veieu un tronc gros, sovint ple de grops, vestit amb una barretina i amb una banda pintada amb una cara humana, heu trobat un tió (o uns tions). Per Nadal es fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals, per la qual cosa la cançó amb què es tusta comença dient “Caga, tió!”. La paraula *cagatió no surt encara als diccionaris…

    El Pare Noel

    L’home gran, vestit de  color vermell, que porta regals a grans i petits el dia de Nadal, avui dia l’anomenem Pare Noel o bé Santa Claus (Papá Noel en castellà). Si tenim sort, potser més tard, el dia 6, passen també per casa els Reis d’Orient (o Reis Mags)…

    La Nit de Nadal

    La nit de la vigília de Nadal és una de les més riques del costumari popular, i no per casualitat coincideix amb una de les dues nits solsticials (l’altra és Sant Joan). En destaca la reunió familiar per cremar els tions i la Missa del Gall. En castellà se’n diu Nochebuena, en català Nit de Nadal (i no *Nitbona…).

    La nit de Cap d’Any

    L’últim dia de l’any potser trobem pels carrers l’Home dels Nassos, un ésser fantàstic que té tants nassos com dies té l’any. A la nit de Cap d’Any (i no *Nitvella, en castellà Nochevieja), les dotze campanades ens ajuden a fer el trànsit d’un any a un altre. El dia següent és el dia de Cap d’Any.

    La flor de Nadal

    Per la vistositat de les seves fulles vermelles –ara també d’altres colors- ha esdevingut un element decoratiu propi de Nadal. És la ponsètia (en llatí Poinsettia pucherrima, en castellà ponsetia), la flor de Nadal que decora la casa.

    Els pavos i les pavas

    Recordeu que el pavo és el gall dindi i la pava, la polla díndia. El plural d’aquestes paraules és galls dindis i polles díndies, respectivament. El pavo real és el paó, i no es menja.

    Els torrons

    A l’hora de traduir al català el turrón de yema heu de tenir en compte que la forma genuïna corresponent és torró de crema i no la traducció literal del castellà torró de *gema.

     

    Article complet

  • El més important és participar!

    GrossaEn català, el mot que hem d’usar per redactar les participacions de loteria és ‘participar o ‘jugar‘. No és correcte ‘interessa la quantitat…‘.

    L’empresa X participa amb 10 euros en el número 66588

    Article complet

  • Pel Mercat Medieval, fem un mos al baret, a la guingueta…!

    Ets i utsEn català no tenim chiringuitos.

    N’hem de dir barets, quiosquets, guinguetes o barracons. Són petits establiments públics, oberts pels costats, que venen begudes i menjars.

    Vam prendre un te amb menta en un baret al Mercat Medieval

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço