Parlem del cotilló!
El conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s’utilitzen en la celebració de la festa de Cap d’Any es diu cotilló.
A la papereria, hi venen bosses de cotilló per la nit de Cap d’Any
El conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s’utilitzen en la celebració de la festa de Cap d’Any es diu cotilló.
A la papereria, hi venen bosses de cotilló per la nit de Cap d’Any
Ni Nit Bona, ni Nit Vella!
En català hem de dir Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. I del dia 1 de gener, en diem Cap d’Any.
Fem reserves per la Nit de Nadal i la nit de Cap d’Any
En aquests dies hi ha tres grans nits: la Nit de Nadal (en castellà, Nochebuena; no en direm mai *Nit Bona); la nit de Cap d’Any (en castellà, Nocehevieja; no en direm mai *Nit Vella), i la nit de Reis (quan hem d’anar a dormir d’hora perquè els Reis no ens trobin pas desperts).
El polvoró és un pastisset elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols quan es mossega. Ja fa uns anys que aquesta paraula es va incorporar als diccionaris com a forma catalana. La paraula mantecado, en canvi, manté la forma original en castellà, i per això es marca amb la cursiva. No heu de confondre els mantecados amb les mantecadas, que corresponen a les nostres mantegades i que són tot una altra cosa.
El primer premi del sorteig de Nadal es coneix amb el nom de la grossa de Nadal (en castellà, el gordo).
A més de ser un, malauradament, conegut conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic, el Niño és també el nom del sorteig de la loteria del dia de Reis, que és coneguda popularment com a sorteig del Nen o sorteig de Reis.
Per passar aquesta època difícil després de les despeses que generen les festes, hi ha diverses alternatives: gener costerut, vaques magres de gener o costa de gener.
Recordem que els noms dels reis són: Melcior (el rei blanc), Gaspar (el rei ros) i Baltasar (el rei negre), i que és una tradició ben catalana anomenar-los pel seu color.
Aquell recipient fet de vímet o de cartó, rectangular o ovalat -ple de torrons, de cava, de fruita seca o de llaunes de vermut- que alguns i algunes tenen la sort de rebre de l’empresa on treballen no és una cistella ni un cistell, sinó una panera.
Si enviem a algú una postal de Nadal, una felicitació, li enviem una nadala (en castellà, christmas); si la fem cantada (com ara Fum, fum, fum o Ara ve Nadal), també és una nadala (en castellà, villancico).
Si veieu un tronc gros, sovint ple de grops, vestit amb una barretina i amb una banda pintada amb una cara humana, heu trobat un tió (o uns tions). Per Nadal es fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals, per la qual cosa la cançó amb què es tusta comença dient “Caga, tió!”. La paraula *cagatió no surt encara als diccionaris…
L’home gran, vestit de color vermell, que porta regals a grans i petits el dia de Nadal, avui dia l’anomenem Pare Noel o bé Santa Claus (Papá Noel en castellà). Si tenim sort, potser més tard, el dia 6, passen també per casa els Reis d’Orient (o Reis Mags)…
La nit de la vigília de Nadal és una de les més riques del costumari popular, i no per casualitat coincideix amb una de les dues nits solsticials (l’altra és Sant Joan). En destaca la reunió familiar per cremar els tions i la Missa del Gall. En castellà se’n diu Nochebuena, en català Nit de Nadal (i no *Nitbona…).
L’últim dia de l’any potser trobem pels carrers l’Home dels Nassos, un ésser fantàstic que té tants nassos com dies té l’any. A la nit de Cap d’Any (i no *Nitvella, en castellà Nochevieja), les dotze campanades ens ajuden a fer el trànsit d’un any a un altre. El dia següent és el dia de Cap d’Any.
Per la vistositat de les seves fulles vermelles –ara també d’altres colors- ha esdevingut un element decoratiu propi de Nadal. És la ponsètia (en llatí Poinsettia pucherrima, en castellà ponsetia), la flor de Nadal que decora la casa.
Recordeu que el pavo és el gall dindi i la pava, la polla díndia. El plural d’aquestes paraules és galls dindis i polles díndies, respectivament. El pavo real és el paó, i no es menja.
A l’hora de traduir al català el turrón de yema heu de tenir en compte que la forma genuïna corresponent és torró de crema i no la traducció literal del castellà torró de *gema.
En català, el mot que hem d’usar per redactar les participacions de loteria és ‘participar‘ o ‘jugar‘. No és correcte ‘interessa la quantitat…‘.
L’empresa X participa amb 10 euros en el número 66588
En català no tenim chiringuitos.
N’hem de dir barets, quiosquets, guinguetes o barracons. Són petits establiments públics, oberts pels costats, que venen begudes i menjars.
Vam prendre un te amb menta en un baret al Mercat Medieval