M. Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952). Llicenciada en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Procedeix d’una família camperola. Premi Carles Riba de poesia 1977. Es declara feminista i nacionalista. Participà en la fundació de Llibres del Mall. La seva poesia evidencia la pròpia experiència com a dona i la investigació sobre aspectes formals. El poema seleccionat és “Velles corrandes per a la Pepa”, del poemari Bruixa de dol.
Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer.
Sense fanal ni alimara
faríeu llum al coster.
I si una ombra de nit ve
i en els vostres ulls s’hostatja,
la lluna farà el seu ple
al tombant de cada galta,
veïna del meu carrer.
Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
com una casa enramada
amb brancades de llorer.
Amb brancades de llorer,
poliol fresc a l’entrada,
espígol sec al graner,
flor de saüc i herba sana,
veïna del meu carrer.
Quina cara feu més clara,
amiga del meu coster,
com la vela del veler
entre la pluja i l’onada.
Com la claror que s’amaga
en el vi bo del celler,
i en vell cor del carrer
de Gènova on feu estada.
Veïna del meu carrer,
ai, quina cara més clara!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.