Màrius Torres
Màrius Torres (Lleida, 1910 – Pugidolena, 1942). Es va llicenciar en Medicina, seguint la tradició familiar i es va especialitzar en l’aparell digestiu. El 1935, a causa d’una infecció gripal que es complicà, es va veure obligat a ingressar en un sanatori antituberculós, a Puigdolena (Vallès Oriental).
Des del sanatori escriu per a la revista lleidatana L’Ideal, amb el pseudònim “Gregori Sastre” i també manté correspondència amb Joan Sales, que el visita sovint.
La producció literària de Torres és d’una gran qualitat tècnica i està marcada per la seva vida -malaltia, religiositat, inquietud per la mort…-. És Joan Sales, després de la mort de M.Torres, que publica, des de l’exili a Mèxic, el volum de Poesies (1947) que recull 96 poemes de l’escriptor. Màrius Torres és considerat un dels poetes més rellevants del segle XX.
_________________________________________________
Si m’haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.
Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l’home lliure
si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.