En dono fe
A la signatura del secretari, s’ha d’evitar l’expressió N’he pres raó, que és un calc de la locució castellana Toma de razón. Cal substituir-la per En dono fe.
L’article 204 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s’han d’autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d’acord amb l’article 208 de la Llei d’enjudiciament civil, n’hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l’últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d’emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de situar davant la signatura del secretari o la secretària les fórmules següents:
En dono fe.
o bé
Davant meu,
Cal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d’una oració completa.
Extret d’Optimot
