Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Els embotits II

    Núm. 244// L’altra setmana vam explicar quins embotits curats tenim a casa nostra. Avui en veurem alguns altres, que no són d’origen català, però que també consumim habitualment, i alguns embotits crus. 

    D’embotits curats d’origen forà, hi ha la sobrassada, adobada amb sal i pebre vermell, típic de les Balears. De la resta d’Espanya venen el xoriço i el llom embotit (no pas *embutxat). Aquest darrer és un embotit curat, elaborat amb el múscul ileoespinal del porc, amb poc greix, salat, assaonat i embotit amb tripes naturals o artificials permeables. D’Itàlia ve el salami, que és cru, però assecat i fumat, fet amb mescla de carn de porc, de boví i cansalada. I d’aquest mateix grup tenim el bacó, que com sabeu és cansalada viada fumada, típica del Regne Unit. 

    L’embotit cru més representatiu és, evidentment, la botifarra fresca o crua, elaborada farcint un budell de carn trinxada, generalment de porc, espècies i sal. Més petita és la salsitxa, perquè s’emboteix un budell prim de carn de porc picada i assaonada, i es delimita per lligats. I avui dia consumim també la xistorra (nom que ve del basc xistor, que vol dir ‘embotit’, justament). És una menja típica del País Basc i de Navarra, és de color vermell, feta amb mescla de carns picades o trossejades de porc o de porc i boví, cansalada o greix de porc, sal, pebre vermell i all. En aquest cas, s’acostuma a embotir en una tripa de xai. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Els embotits I

     

    Núm. 243// La carn de porc és una de les més conegudes a la comarca d’Osona, consumida en forma d’embotit com a mínim des de l’època romana. Tenint en compte que a Manlleu els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre es farà la 30a edició de la Fira del porc i la cervesa, hem cregut convenient dedicar cinc Ets i uts als diferents tipus d’embotits i cerveses. 

    Com és sabut, un embotit és una peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins tripes netes. La carn pot ser de diferents parts, des de carn magra fins a fetge, llengua o sang. A més de la carn, també s’hi poden embotir altres aliments com ous, farina, pebre i olives, entre d’altres. Fet i fet, es poden dividir en tres grans grups: 

    1) Els embotits curats (són els que es deixen assecar i es mengen crus); 

    2) Els embotits cuits (es couen prèviament, bullits o fregits); 

    3) Els embotits crus o frescos (es venen crus i s’han de coure abans de consumir-los). 

    D’embotits curats hi ha la famosa llonganissa, que sol tenir un diàmetre d’entre 4 i 9 cm i una longitud d’entre 50 i 90 cm. El temps de curació és d’uns dos mesos. També tenim la llonganissa culana (també dita *culara), més llarga i gruixuda, ja que es fa amb el budell culà. Altres embotits curats són el fuet, més curt i prim que la llonganissa, la somaia, que és una botifarra crua deixada a mig assecar, i la secallona, embotit semblant al fuet, però més allargat i més prim. No us ho perdeu, la setmana que ve en veurem més! 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis III

    Núm. 242// Avui veurem el darrer article sobre frases fetes i dites d’oficis. I ens centrarem en dos àmbits ben diferents: el mariner i el capellanesc. 

    Comencem pels qui solquen les mars del planeta. Tenien la fama de tenir dona a cada port, de ser cercabregues, culs de taverna i una mica esbojarrats. Són fames, és clar, fames a vegades injustes. Per això es devia dir Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat. Tanmateix, no tot és negatiu: Mariner i pescador, de la gent el bo i millor. Són feines dures, molt dures, per aquesta raó hi ha la dita següent: Quan la mar va bé, tothom és bon mariner. I el que, segons els costums imperants d’abans, s’havia de tenir clar és: Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar. Pel que fa a renegar, és molt evident que al darrere d’aquesta dita hi ha una moral, un ull que vetlla per un suposat bon fer.  

    Dels càrrecs religiosos també se n’han construït frases fetes i dites. Per exemple, Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté i un advocat tot ho enreda. La vida del sacerdot no ha estat fàcil, per això s’ha comentat més d’una vegada que va més just (o estret) que les calces d’un capellà. També era coneguda la dita Cap capellà no recorda quan era vicari (o escolà), que volia dir que els qui tenen un càrrec més elevat mostren poca tolerància amb els defectes dels més joves, com si ells no haguessin caigut mai en els mateixos errors. I és que, ja ho diuen, hi ha gent més papista que el Papa. Per això, no cal oblidar aquesta última: Caga el Rei i caga el Papa i de cagar ningú se n’escapa. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis II

    Núm. 241// Com dèiem l’altra setmana, els oficis, o certs oficis, tenen mala premsa. O potser és que els humans som malèvols i volem veure la pitjor part de cadascú. Som hipercrítics amb els altres i no veiem els nostres defectes. Ja en parla l’evangeli de Sant Lluc (6, 41-42) i d’aquí se n’ha format una dita: hi ha qui veu la busca dins l’ull dels altres i no veu la biga dins el seu. És a dir, les persones veuen els petits defectes dels altres i no veuen els grans defectes propis. 

    A vegades l’ofici té un doble sentit. Posem per cas ser un carnisser, que no és pas bona cosa si ens referim a una persona que ha comès crims de lesa humanitat. Ni tampoc ho és en la dita El fill del carnisser no el vulguis per barber. Encara més mala premsa tenen els botxins, que a part de referir-se a la persona que executa altres humans, pot voler dir ‘persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú’.  

    Dels botiguers se’n diu que són estalviadors i també la dita següent: Pel teu diner fa bona cara el botiguer (o l’hostaler). Dels mestres n’hi ha diverses, de dites: Tenir més paciència que un mestre d’escola o Passar més fam que un mestre d’escola, i evidentment, Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn. Tots recordem els i les mestres que ens van marcar i ens van canviar la vida, que ens van ensenyar amb paciència i passió, tot i que a la vida també hi ha mestretites, que són aquells que presumeixen de saber molt i en realitat poc saben. I és que ningú neix mestre en aquest món! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis I

     

     

    Núm. 240// Els humans estem avesats a etiquetar i a jutjar tot el que ens envolta, també les persones. Cada col·lectiu és estereotipat segons uns valors preestablerts per la societat dominant. Els oficis ens han servit per retratar les persones segons un clixé o uns prejudicis que tenim dins el nostre cervellet.  

    Així, per exemple, és com han sortit moltes dites i expressions lingüístiques que ens ensenyen com abans era –i a vegades encara és– la societat imperant o de com pensava. Una mostra d’això que acabem de dir seria relacionar els carreters amb el fumar. Per això, es va formar l’expressió fumar com un carreter 

    Moltes de les frases fetes relacionades amb els oficis no deixen ben parats els afectats, ho sabem prou. Així si diem a alguna persona que és una verdulaire li recriminem que crida massa quan parla. O si li diem que és o que parla com una peixatera la critiquem per la seva mal educació i perquè no és gens mesurada en les paraules. També es blasmen els costums que tenien les bugaderes, ja que quan rentaven la roba de casa als safaretjos públics comentaven totes les xafarderies del barri o del poble. D’això se’n diu fer safareig 

    I, ep, també és conegut aquell que diu: El sabater és el més mal calçat o A cal sabater, sabates de paper, que significa que un, encara que en conegui l’ofici, per la feina, té descuidada casa seva. En castellà és En casa del herrero, cuchillo de palo. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Vet aquí i heus aquí

    A happy young man in a garden

     

    Núm. 239// La setmana passada vam tractar sobre unes expressions que amb diversos verbs ens servien per fer notar al nostre interlocutor que algú conegut s’acostava. I us vam parlar de ve’t que no és més que la reducció de ves o veges més el pronom ‘t de la segona persona del singular. Avui hi afegirem el verb heus, que és l’imperatiu de heure, al seu torn variant del verb haver. Amb aquests dos verbs més l’adverbi aquí o ací -depenent de l’ús de les comarques- es forma una expressió diferent de les que vam veure en l’últim article. Vegem-ne un exemple: 

    • La profe de mates m’ha suspès. 
    • I havies estudiat prou? 
    • No. 
    • Ve’t aquí (o Heus aquí) el problema, que no estudies. Suspendre no és cap problema. 

    En aquest cas ve’t aquí o heus aquí presenta una situació i de cap manera diríem *aquí està, que és un calc de l’expressió castellana ahí está. Els complements que acompanyen aquests verbs es poden pronominalitzar: «Ve’t aquí que hi van anar tots els socis» (= Ve-t’ho aquí); «Heus aquí els pressupostos» (= Heus-los aquí; que té el valor de ‘Aquí els tens’). 

    Ara, ve’t aquí s’usa també per expressar la conclusió o la conformitat, i llavors apareix sol, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple: «El conductor anava begut i va provocar l’accident. Malauradament va fugir. Ve-t’ho aquí. A més, convé tenir en compte que la forma *ve’t-ho aquí no és correcta. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb mirar, guaitar i veure

     

    Núm. 238// Quan fem veure al nostre interlocutor que una tercera persona coneguda arriba o se’ns acosta, podem emprar tres verbs diferents: mirar, guaitar i veure. Amb el primer podríem dir: «Mira, ara arriba en Joan» o també «Mira’l, en Joan!» o fins i tot «Mite’l que ve content en Joan!», on ’l fa referència al Joan i mi és la reducció informal de l’imperatiu mira quan al darrere porta els pronoms febles. 

     

    Amb el segon verb podríem posar com a exemple: «Guaita-la, ara mateix parlàvem de tu» o bé «Goita(-la) que va maca la Ivet!» (goitar no és més que la variant de guaitar, amb la reducció del triftong -uai-, típica d’altres èpoques passades, però que ens ha quedat fixada com si fos un fòssil). En la segona frase observem igualment que podríem haver dit: «Que/Com va maca la Ivet!», perquè té un ús ponderatiu. I si anem més enllà de la reducció del verb guaitar, sentirem també que algunes persones diuen «Oita-la, la Carme!» o bé «Uitala». Cal dir que, de totes aquestes formes, l’estàndard és únicament guaitar. Les altres formes són col·loquials. 

     

    En un registre molt més elevat, es pot usar ve-te’l / ve-te-la / ve-te’ls / ve-te-les aquí amb el mateix significat que hem vist anteriorment. Alguns exemples: Ve’t aquí el meu germà à Ve-te’l aquí; Ve’t aquí les meves germanes à Ve-te-les aquí. Hem de saber que ve és la reducció de l’imperatiu de la segona persona del singular del verb veure, que normalment té les formes ves o veges. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sobre infusions…

     

    Núm. 237//Les plantes s’usen per curar des de l’alba dels temps i una manera de fer-les servir és en infusions. Com sabeu, la infusió és el procés de tractar amb aigua bullent (no pas *bullint) una substància per extreure’n els principis actius solubles. També se’n sol dir tisana 

    Si anem a una teteria, podem demanar beuratges ben diferents, com és normal: un te blanc, un te verd, un te vermell, un te de Pu’er (te xinès produït a la regió de Yunnan i en zones limítrofes que s’obté sotmetent les fulles grosses d’arbres adults a un llarg procés de fermentació) o un te negre. Sovint, a part de tes, hi ha altres infusions que ens ajudaran a sentir-nos millor. Per exemple, el roibos (sí, amb una sola o a la síl·laba roi-), que se’l sol confondre amb el te vermell. A part de la beguda infusionada, el roibos és un arbust perennifoli originari de Sud-àfrica, de flors grogues, i amb les seves fulles es fa la coneguda tisana. És una beguda amb grans propietats: no és excitant i per la seva riquesa en antioxidants contribueix a reduir l’envelliment cel·lular, té propietats antiinflamatòries i antivirals, beneficia el sistema nerviós i immunitari, i fins i tot pot ajudar-nos a prevenir l’anèmia i millorar el nivell de ferro en la sang. 

    Però també podem demanar una camamilla (que protegeix el tub digestiu, els intestins i ens ajuda en cas que tinguem úlceres), una valeriana (que té propietats per combatre el nerviosisme, la fatiga o l’insomni), una til·la (semblantment a la valeriana, serveix per relaxar-se i també per reduir la tensió arterial), una infusió de dent de lleó o pixallits (que té propietats depuratives que afavoreixen l’excreció i la digestió), una infusió de gingebre (lleugerament picant, té propietats antiinflamatòries i afavoreix la circulació sanguínia; a més, ajuda a cremar greixos i a expulsar els gasos, tot i que és coneguda sobretot per les seves propietats expectorants quan es té un refredat) i fins i tot una menta poliol. Tota mena d’infusions a tenir en compte. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sober els verbs FER i DONAR…

    NO EM DONIS PETONS, FES-ME’N 

    Núm. 236// Sovint aquests dos verbs es fan servir de forma inadequada en algunes expressions. De fet, hi ha una certa tendència a fer servir el verb donar en comptes del verb fer. A partir del sentit estricte d’aquests verbs, tots dos formen moltes locucions verbals, tant en català com en castellà. Tot i així, però, hi ha nombroses locucions que en castellà es formen amb el verb dar i en català es construeixen amb el verb fer. 

    Donem un petó o donem una abraçada quan en realitat  fem  un petó o fem una abraçada. També diem que una cosa ens fa la impressió o ens fa l’efecte, i no ens dona la impressió. Hi ha situacions a la vida que ens fan ràbia, d’altres que ens fan vergonya, algunes que ens fan por i alguna cosa que ens fa fàstic, i tampoc seria adequat el verb donar en aquests casos. I quan diem que a algú se li dona bé alguna cosa? Doncs en realitat el que és facilitat. A casa meva al matí hi dona molt el sol? Ah, sí? Doncs a casa meva hi toca molt el sol. Et dones la volta per mirar enrere? Doncs és millor que et giris. Quan escrius a l’ordinador li dones a la tecla? Doncs cal que la premis o la pitgis. 

    Tot i això, sempre donem explicacions, donem les gràcies, donem l’enhorabona, donem una capa de pintura, també donem un cop de mà o de peu o una bufetada i donem voltes a una cosa si volem meditar molt sobre un tema; però si el que volem és anar a passejar llavors fem una volta o fem un tomb.  

    Hi ha casos en què l’ús de donar o de fer implica un canvi de significat: fer lloc és treure un destorb d’algun espai i donar lloc és originar.  

    Aquest tema donaria molt per parlar, però millor podríem dir que hi ha moltes coses a dir sobre aquesta qüestió.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Traducció de topònims II

     

    Núm. 235//En el número anterior vam tractar la traducció dels noms de lloc, que també són coneguts com a topònims. Avui continuarem veient-ne, fent un recorregut per una part del nostre estimat planeta, sobretot per casos que poden ser conflictius. 

    Hem de fer una especial atenció a Sardenya, que és l’illa italiana, per no confondre-la amb la Cerdanya, que és la comarca catalana fronterera amb França. També hem de vigilar a l’hora d’escriure Seül o Tòquio. Si anem a la Xina, no visitarem ni *Beijing ni *Shanghai, sinó Pequín (d’aquí venen els gentilicis pequinès i pequinesa) i Xangai. 

    D’altra banda, hem de tenir cura amb els noms nord-americans Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans i Filadèlfia (no pas *New York o *Nueva York, ni *New Jersey o *Nueva Jersey, ni *New Orleans o *Nueva Orleans, ni tampoc *Philadelphia). Un altre cas que es presta a confusió és Ucraïna, ja que erròniament alguns en diuen *Ucrania i del gentilici, *ucranià, en lloc del pertinent ucraïnès. Recordeu també que la capital no és *Kíev, sinó Kíiv. 

    Per acabar, de vegades sortosament els topònims canvien i s’adapten millor a la fonètica real dels habitants d’aquell lloc. És el cas del país veí d’Ucraïna, justament: Belarús –abans en dèiem Bielorússia–, tot i que en la llengua local, el belorús, la e la pronuncien ie 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço