Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘oli’

    Núm. 224// Oli en un llum 

    Durant els últims mesos, a la primavera, la comarca es tenyeix del groc brillant de la colza, una planta de la qual s’extreu un oli dens que s’utilitza en molts països per cuinar i en alguns casos per produir biocombustibles. Amb aquesta excusa, avui parlarem dels olis del nostre país, productes estrella d’aquest racó mediterrani. 

    L’oli de colza és més visible als camps que a la cuina, però no passa el mateix amb el d’oliva, l’or líquid de casa nostra. D’aquest oli en podríem destacar mil propietats organolèptiques (del gust, dels beneficis per a la salut, dels diversos processos de fabricació…) però ens centrarem en l’ingent vocabulari que en deriva, per aplicar-lo fora de converses gastronòmiques. 

    Deixant de banda el títol de l’article, que diem per indicar que una cosa soluciona un problema, tenim moltes expressions relacionades amb aquesta substància: quan tot va a mal borràs i no trobem solucions, diem que “ja hem begut oli”, però quan estem tranquils i no tenim problemes ens trobem “en una bassa d’oli”.  

    Alhora, quan algun fet o notícia s’estén entre la gent, podem dir que ho fa “com una taca d’oli”, i si és quelcom excessiu es passa d’aquesta taca: “això passa de taca d’oli”. Si no taca però algú el porta, aquesta persona no és de fiar o li agrada buscar brega: “aquella es porta l’oli”. Tot això sense oblidar la intensa relació d’aquest amb el pa, que serveix per reivindicar necessitats com feien els Esquirols al seu “Volem pa amb oli” o per indicar que una cosa és massa senzilla, “de pa sucat amb oli”.  

    Com veieu, som un país ben untat d’oli. Ja sigui del raig (la primera premsada de la temporada) o verd (extret d’olives poc madurades) ens transforma una llesca qualsevol en un petit miracle, realment és oli en un llum! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Cada mot val per mil

    Núm. 223 // Cada paraula val per mil… 

    El passat mes d’abril els aparadors de molts comerços d’Osona van guarnir-se amb els cartells de la desena edició de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” que contenien trenta mots poc freqüents que volíem tornar sentir a dir. 

    Parlem-ne una mica…  

    Hi ha el mot ‘paperina’, un con de paper que pot servir per posar-hi castanyes o xurros i que, antigament, es feia servir molt més per a productes a granel. I si parlem de menjar, hi tenim la ‘manduca’, que vol dir justament ‘menjar’, el ‘llonguet’ (panet), el ‘fesol’ (mongeta), el ‘paltruc’ (bisbe o bull), el ‘grúmol’ (cloïssa) i la ‘trumfa’ (patata). I tot això, si no es pot agafar, es pot ‘péixer’ (donar menjar a algú).  

    S’hi poden trobar també paraules relacionades amb el món tèxtil, com ‘catracòlica’ (una casaca que engavanya),  ‘embastar’ (cosir amb punts llargs),  ‘clec’ (un tancador de pressió que imita el so que fa quan tanca),  una ‘plantofa’ (que és una sabatilla i del qual en deriva la paraula ‘plantofada’) o el mot ‘engandallar-se’ (empolainar-se) que vol dir arreglar-se bé, mudar-se, vaja! 

    ‘Fato’ i ‘a betzef’ són expressions similars que signifiquen en abundància i ‘trinco-trinco’ expressa l’acció de pagar al comptat, si cal amb tota la ‘xavalla’, que són les monedes que portem a sobre.  

    I a les llibreries hi podeu trobar el ‘cartipàs’ (quadern) o el ‘patracol’ (llibre gruixut) i que prové de la deformació vulgar del mot ‘protocol’. ‘Clissar’ (veure-hi) està emparentat amb el mot d’argot clissos ‘ulls’ i ‘festejar’, que prové de festa, significa ‘amorejar’.  

    N’hi trobem d’altres com ‘lot’ (llanterna), ‘petge’ (pota d’un moble), ‘cloquer’ (campanar), ‘bigudí’ (rul·lo), ‘esperit de vi’ (alcohol) i ‘pipiripip’ (gallaret). Tots trenta mots tenen una història que, en molts casos, queda reflectida en el refranyer, en la literatura, i que de ben segur podem recuperar. La qüestió, però, és fer-los reviure, dir-los.  

    Així sí, cada mot val per mil! 

    Article complet

  • Solucions dels 30 mots de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” 2022

    Solucions dels significats de les 3o paraules de la campanya

     

    1. Paperina: un con de paper
    2. Bigudí: un rul·lo
    3. Fato: abundància
    4. Llonguet: un panet
    5. Cartipàs: un quadern
    6. Festejar: amorejar
    7. Clissar: veure-hi
    8. Pellucar: menjar a miques
    9. Fesol: una mongeta
    10. Manduca: el menjar
    11. Paltruc: un embotit
    12. Catracòlica: una casaca
    13. Péixer: donar menjar
    14. Engandallar-se: empolainar-se
    15. Patracol: un llibre gruixut
    16. Clec: un tancador de pressió
    17. Lot: una llanterna
    18. Embastar: cosir amb punts llargs
    19. Màrfega: una estora
    20. Pipiripip: un gallaret
    21. Grúmol: una cloïssa
    22. Petge: una pota d’un moble
    23. Trumfa: una patata
    24. Plantofa: una sabatilla
    25. A betzef: a dojo
    26. Cloquer: un campanar
    27. Trinco-trinco: al comptat
    28. Caliquenyo: un cigar
    29. Esperit de vi: alcohol
    30. Xavalla: les monedes

     

    Gràcies per la vostra participació!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del manga i l’anime

    Núm. 222// El TERMCAT, que és la institució que vetlla per tenir la terminologia en català al dia, va elaborar fa temps un tríptic sobre la terminologia del manga que no ha perdut gens de valor ni d’actualitat.   

    En aquest tríptic, que trobareu en aquest enllaç (www.termcat.cat/docs/PDF/TerminologiaManga.pdf), se’ns defineix cada terme. El primer és anime, que tant pot ser el gènere d’animació d’origen japonès com una pel·lícula o una sèrie d’aquest gènere. Com és sabut, l’anime es relaciona amb el manga o amb els videojocs. Dins l’anime, hi coexisteixen un bon grup de subgèneres, un exemple seria el shonen, en què es destaca la importància de l’acció i l’estil humorístic adreçat bàsicament a un públic masculí adolescent. Altres subgèneres estan adreçats al públic adult, ja que solen aparèixer imatges carregades de violència i de sexe.  

    Un altre terme que es recull en aquest vocabulari és cosplay, que és la pràctica consistent a disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment d’un manga o d’un anime. Els practicants del cosplay són els cosplayers, i els més famosos a casa nostra són els que s’han disfressat de personatges de la mítica sèrie televisiva Bola de drac. 

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2022 – XAVALLA –

    CURIOSITAT: mot derivat de ‘xavo’, moneda que equivalia a la meitat d’un quart.

    Font: Diccionari.cat 

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2022 – ESPERIT DE VI –

    CURIOSITAT: també se’n diu ‘esperit’. Esperit de vi és un nom compost —com ho són blat de moro o tauleta de nit— que designa una substància determinada i encara que actualment aquesta substància s’extregui d’altres elements, és normal en el llenguatge utilitzar referents antics, per exemple, diem orientar-nos, encara que ho fem a partir del nord, i no de l’orient, com quan es va crear la paraula.

    Font: Diccionari català-valencià-balear i Rodamots

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2022 – CALIQUENYO –

    CURIOSITAT: d’origen incert, probablement del nom de la ciutat de Cali, a Colòmbia, on es degueren fabricar. També se’n pot dir ‘escanyapits’

    Font: Diccionari.cat

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2022 – TRINCO-TRINCO

    CURIOSITAT: també se’n pot dir ‘bitllo-bitllo’

    Font: Diccionari català-valencià-balear

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2022 – CLOQUER –

    CURIOSITAT: del llatí tardà *cloccariu, mat. sign., derivat de clŏcca, ‘campana’. També se’n diu ‘espadanya’.

    Font: Diccionari català-valencià-balear i Diccionari de sinònims Jané.

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: quant portes aquí?

    Núm. 221// Segons la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, la construcció temporal amb el verb portar (o dur), fins ara no normativa, passa a ser correcta tant en registres informals com formals. Alguns exemples en són: 

     

    1. Porta un mes de gira.
    2. Portava molts anys treballant a la mateixa empresa. 
    3. Porto tres anys vivint aquí.

     

    Cal no oblidar, però, que equival semànticament a l’oració, més tradicional, amb fer: 

     

    1. Fa un mes que està de gira. 
    2. Feia molts anys que treballava a la mateixa empresa.
    3. Fa tres anys que visc aquí. 

     

    Un altre aspecte que ha canviat de la nova gramàtica és l’admissió en registres informals de frases com: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hagués expulsat. 
    2. Què haguessin fet si el cotxe s’hagués avariat? 

     

    Ara, cal dir que en tots els registres se solen mantenir les frases tradicionals, i també les més recomanables, que són: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hauria expulsat. 
    1. Què haurien fet si el cotxe s’hagués avariat 

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço