Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Aprendre català

    Vols millorar el teu català?

    Núm. 98// Estàs fart de no saber si accentuar el “sé”? Encara no saps quins diacrítics han sobreviscut? Vols aprendre a parlar i escriure com un corresponsal de Catalunya Ràdio?

     Els dies 18 i 19 de desembre iniciem la matriculació als nous cursos de català per a adults que començaran el 8 i 9 de gener de 2020. Aquests cursos, de 45 h de durada, s’organitzen en períodes trimestrals. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells (A1, A2, B1, B2, C1 i C2) del Marc Europeu Comú de Referència (MECR).

    Els nivells A1, A2 i B1 proporcionen un coneixement del català oral per a gent que l’aprèn com a segona llengua i el B2, C1 i C2 consoliden coneixements orals i aprofundeixen en el coneixement de l’ortografia i la gramàtica oficials, tant per a catalanoparlants com per a gent amb altres llengües maternes. Perquè deixis de ser el que diu “bueno” i “tinc que” a totes hores.

    A Vic, Manlleu i Torelló s’ofereixen cursos de diferents nivells i modalitats que podeu consultar entrant al web del CPNL (www.cpnl.cat) i entrant al cercador de cursos. Per matricular-se a un curs cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell. Les matrícules es fan presencialment als centres del CNL d’Osona.

    Tots els cursos, tret del nivell superior, tenen una reducció del 50% i el 70% per als casos d’atur, família nombrosa, família monoparental, pensionistes, jubilats i per a persones amb discapacitats. Els inicials (A1) són gratuïts.

    T’animem a participar als cursos o al Voluntariat per la Llengua (www.vxl.cat). Visita’ns als centres de la comarca i junts donarem corda al català, una bona expressió pot obrir més portes que un bon aspecte!

     

     

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Expressions i dites. Desembre finat, any acabat

    Desembre finat, any acabat

    Núm. 97// El mes de desembre és el dotzè i l’últim mes de l’any. El nom li ve del fet d’haver estat el desè (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà.  És curiós que l’octubre, el novembre i el desembre no coincideixin amb els mesos que fan vuit, nou i deu. L’explicació remunta al calendari romà, en què l’any estava dividit en deu mesos, amb un total de 304 dies, i un reguitzell de dies fins assolir els 365. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià, en els quals es va afegir el juliol i l’agost en honor a Juli Cèsar i Octavi August, van permetre que el mes de desembre saltés del desè al dotzè mes i de 30 dies als 31 actuals.

    La majoria dels refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació del Nadal, en comparació amb d’altres mesos en què predomina la relació entre l’home i la terra.

    En un primer grup, hi trobaríem els que ens mostren un mes fred i l’arribada de la neu:

    • Per la Immaculada Concepció, treu la torreta al balcó.
    • Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.
    • Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
    • Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
    • Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

    En un segon grup, l’arribada del solstici amb el dia més curt de l’any.

    • Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
    • Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.

    En un tercer grup, unes dites ens anuncien el temps futur.

    • Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
    • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

    I un darrer grup que fan referència a la terra.

    • Per Santa Llúcia, tot l’oli és a l’oliva.
    • Desembre nevat, bon any per al blat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions i frases fetes. Cantar les quaranta…

    Canta-li les quaranta si no vols que això sembli can seixanta!

    Núm. 96// En català tenim unes quantes expressions o frases fetes que contenen nombres. Unes de ben conegudes són “anar de vint-i-un botó” (anar mudat), “fer-ne cinc cèntims” (explicar breument una cosa) o “caure quatre gotes” (ploure molt poc), per exemple. Amb tot, avui ens volem fixar en dues expressions, molt conegudes, que tenen un origen ben curiós i que contenen nombres: “cantar les quaranta” i “ser can seixanta”.

    Per què ‘quaranta’ i per què ‘seixanta’?

    “Cantar les quaranta” a algú vol dir retreure-li les malifetes o renyar-lo. L’origen, però,  el trobem en un joc de cartes espanyol, el tuti. En aquest joc, guanya el jugador que aconsegueix reunir quaranta punts amb les cartes de més valor. Quan arriba aquest moment el jugador que els ha aconseguit ha de “cantar” els punts (dir-ho en veu alta) per informar-ne els altres. Per a la resta de jugadors és una amenaça que algú els canti les quaranta, ja que vol dir que han perdut.

    D’altra banda, si busquem el significat de “can seixanta” trobarem que és un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre i un gran desgavell. Sembla que l’origen és un malnom que va rebre una fàbrica de teixits del segle XIX del carrer de la Riereta de Barcelona, on regnava el desori i la desorganització.

    Pel que fa a l’origen del nombre ‘seixanta’ en aquesta expressió, hi ha diverses teories, una de les quals ens diu que el sobrenom podria ser el resultat de la suma dels números que ocupava aquesta fàbrica, el 18, el 20 i el 22. El que sí sembla cert és que va ser una fàbrica bastant descuidada.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Un nom per a cada empresa

     

    Anglicismes II. Un nom per a cada empresa

    Núm.95// Dia a dia apareixen nous models d’empresa  que, si no ens afanyem a anomenar-les en català, de seguida triomfa la designació del concepte en anglès: sentim  startup, spin-off, etc . Avui, doncs, toca parlar de com es diuen aquestes empreses en català.

    La pàgina web del TERMCAT (Centre de Terminologia ) www.termcat.cat  en el seu apartat de productes multimèdia ens ajuda a trobar-ne la resposta. Així, tenim que una empresa emergent (startup) és un negoci de constitució recent, que respon a una oportunitat de mercat important i que té un caràcter innovador i un creixement fort i ràpid. O bé que  una empresa derivada (spin-off) està creada per investigadors d’una universitat o una altra entitat de recerca i té com a objectiu explotar els resultats d’una investigació.  El terme que designa les empreses que tenen gran notorietat, reputació, solidesa i que cotitzen a la borsa amb grans beneficis, és el d’empresa de primera (blue chip company). O si parlem d’aquelles empreses que es basen en l’ús de tecnologies digitals i serveis financers innovadors n’hem de dir empreses de tecnologies financeres (fintech). I, finalment, tenim l’empresa puntcom (dot-com company), que se serveix d’Internet com a plataforma bàsica per desenvolupar la seva activitat.

    Trobarem, de ben segur, que la designació catalana també ens ajuda a entendre el model d’empresa. El nom sí que fa la cosa!

    Font: Termcat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica. Sigles en plural

     

    Parlem de sigles en plural?

    Núm. 94// No hem de perdre de vista que la sigla és una abreviació en majúscules d’alguna denominació formada per més d’una paraula, per tant, la seva finalitat és que ens estalviem d’haver-nos-hi de referir amb el nom llarg. Així, trobem sigles de tota mena: d’organitzacions (ONG, ONU, IEC), d’impostos (IVA), de trastorns i síndromes(TDA, SIDA), d’objectes (DIEC, CD), etc. Generalment, la designació és en singular.

    La nova gramàtica recull que hi ha sigles que es mantenen invariables o –i aquí hi ha la novetat- que poden formar el plural afegint-hi una essa minúscula al final,  és el cas de els CAP/ els CAPs, les ETT/ les ETTs. Alerta! No hi ha cap apòstrof abans de la essa!

    Per contra, hi ha sigles que tot i portar davant un article plural designen una entitat única i per això no s’hi afegeix cap essa. És el cas de els EUA o de les TIC. El que cal evitar en aquests casos és la duplicació de lletres com a marca de plural.  Només en alguns casos consolidats per l’ús es conserva aquesta duplicació CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans). Així doncs, escriurem RH per referir-nos a Recursos Humans o AV per designar l’Associació de Veïns.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és el VxL?

    Núm.93// El VxL és un programa que va néixer l’any 2003. Les sigles fan referència al nom del programa: Voluntariat per la Llengua, però també se’l coneix com el programa de les parelles lingüístiques. Consisteix a practicar català a través de la conversa. Les parelles lingüístiques estan formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una persona aprenenta, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

    El VxL ofereix dues modalitats: presencial (les parelles han d’assistir al lloc de trobada que hagin acordat) i virtual (les parelles fan les trobades per mitjà d’Internet, a través de plataformes de videoconferències). Tant si tries la modalitat presencial com la virtual, has de ser major d’edat, has de disposar d’un mínim d’una hora a la setmana durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar en català.

    L’experiència del VxL és gratificant, positiva i engrescadora. Alguns dels participants del CNL d’Osona ens han fet arribar comentaris com aquests:

     

    Estem encantades amb l’experiència i les trobades. Van molt bé. No sé si l’Ana n’aprendrà molt, però ens ho passem molt bé, ha,ha!

    (Carme Comas, voluntària).

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: ‘guai’

     

    “Sta guai?”        

    Núm. 92// Entre tots els mots que hem adaptat d’altres llengües n’hi ha que venen i van, que són molt utilitzats per un grup durant un temps curt i després cauen en l’oblit o que acaben triomfant i esdevenen paraules habituals acceptades normativament en el català. I n’hi ha que no entren en cap d’aquests esquemes, com és el cas de guai.

    Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines guai apareix per primer cop en una obra de Ramon Llull com a “interjecció de dolor o amenaça, i, en part, de sorpresa” i prové “del gòtic WÁI que té aquell significat”. Coromines el documenta també amb aquest significat en Curial i GüelfaGuai! Quantes ànimes dampnades—!” i en  altres obres medievals.  També el defineix com a interjecció d’admiració o sorpresa en el dialecte tortosí, i especula que en aquelles terres pot tenir l’origen en una expressió de l’àrab.

    Fent un salt vers l’actualitat el mot ha cobrat un sentit gairebé equiparable a bo, modern, correcte…i és que durant els anys 80 va esdevenir una manera de descriure allò nou, trencador i diferent, probablement manllevat del castellà. Ara mateix, segons el taller de neologismes de l’Institut d’Estudis Catalans, la “neolosfera” de la Universitat Pompeu Fabra i qualsevol parlant del català actual guai s’utilitza ja amb tota normalitat com a adjectiu o adverbi, tant en publicacions informatives com en l’oralitat.

    Per tant, guai és una paraula antiquíssima, amb més de 800 anys d’ús, però amb una variació tan gran en el seu significat que fa impossible seguir-ne la pista a través dels segles. No es pot afirmar que el guai de Llull, el del pinxo de la discoteca i el d’Oques grasses siguin el mateix mot, però podem afirmar que ressonen en la mateixa llengua malgrat els anys que els separen.

    Fonts: neolosfera.wordpress.com

    Diccionari Etimològic i Complementari de la llengua Catalana (DECat)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes

    Els anglicismes: un non-stop en català, o sigui, un no parar

    Lèxic

    Núm. 91//Fem un briefing? Anem a un altre bar perquè aquest està full o hi ha overbooking! Quin canvi de look! Deixem-ho en standby… Els sentim arreu! D’anglicismes n’hi ha hagut sempre, però fa uns anys que el seu ús quedava limitat en uns àmbits concrets. La major part dels anglicismes arriben a la població per la via periodística, la ciència o la tecnologia. En els últims anys, però, els manlleus d’aquesta llengua s’han incrementat a l’hora de parlar i també entre els usuaris de les xarxes socials, sobretot entre el públic adolescent. Entre els joves se senten molt sovint paraules com fake (fals), feeling (tenir sintonia), of course (evidentment, clar que sí), però també se n’utilitzen d’altres de manera generalitzada i no adequada. És el cas de random (ús molt extens en moltes circumstàncies de la vida quan en realitat només té el significat de ‘casual’, ‘aleatori’).

    En l’àmbit laboral, trobem l’ús molt estès de la paraula coworking (cotreball, professionals que comparteixen un espai de treball), startup (empresa emergent), workshop (taller o sessió de treball)…

    Pel que fa al món de l’hostaleria, podem contractar un càtering (servei d’àpats) per fer un brunch (vermut o esmorzar a mig matí) al hall (al vestíbul de tota la vida) i pertot arreu trobem foodtrucks (camió restaurant), que ens ofereixen de tot i més.

    En tenim molts, però, que ja són anglicismes integrats i que ja no pensem que ho són: e-mail (correu o adreça electrònica), heavy (fort, dur), pàrking (aparcament) -adaptada a l’ortografia catalana, ‘pàrquing’-, bullying (assetjament escolar), mountain bike (bicicleta de muntanya), feedback (retorn, reaccions o respostes)…

     

    Així doncs, si aquesta publicació et sembla top podem dir que és ‘genial’ o ‘fantàstica’, o quan estic d’acord en alguna cosa i dic ok podria dir ‘entesos’ o ‘d’acord’ Per tant: nosaltres triem. Reflexionem-hi!

     

    Si us interessa saber-ne més:

    https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/lexic/tractament-anglicismes/anglicismes-habituals/anglicismes-habituals.html

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Topònims

    Pobles molt localitzats

    Num.90// En la toponímia catalana tenim molts pobles amb noms semblants. En ser una zona poblada des de l’antigor hi ha un extens debat per saber l’origen de molts d’aquests topònims ja que les paraules que els formen poden haver canviat de pronúncia i sentit diverses vegades.

    N’hi ha uns quants, però, que no deixen lloc a l’equívoc pel que fa a una part del seu nom que els situa en un lloc concret. És el cas dels Arenys, ja siguin de dalt o de baix, de Mar o d’Amunt: són zones molt sorrenques, plenes d’una arena que en el seu moment passà a donar-los nom.

    El mateix podem dir amb els Rius: en tenim d’oms (Riudoms), de canyes (Riudecanyes), de llots (Riudellots), duplicats (Dosrius) i fins i tot alguns amb personalitat com Riubregós o amb formes estranyes com Riucorb.

    L’orografia del terreny, les pujades i baixades que calia fer per arribar a un lloc també van col·laborar a donar-nos noms molt descriptius tant per llocs elevats com enfonsats: Mont va davant de molts pobles catalans, Montmany, Montsant, Montgat, Mont-roig…tots situats damunt d’algun turó o muntanya. Igual que els seus veïns de baix, encapçalats per Vall com ara Vallfogona, Vallcebre, Vallgorguina…, i fins i tot, més accessibles però igual d’interessants, els Prats o Plans: Planoles, Prat del Rei, Pratdip, Pla de la Font.

     

    Font: https://www.upf.edu/web/documents-administratius/municipis

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Herbes molt animals…

     

     

     

     

     

     

    Herbes molt animals

    Núm.89//Heu pensat mai per què una planta es diu com es diu? A l’hora de posar noms sovint som poc originals i els prenem d’allò que hi ha més a prop. I a prop de les plantes, sempre hi ha algun animal. És per això que avui portem un recull de noms de plantes que són molt animals.

    La gran majoria de noms de plantes que fan referència a animals estan formats per l’inici flor de o herba de i l’animal que els dona nom en qüestió. És el cas de l’herba gatera (Valeriana officinalis) , l’herba de gallina (Galium aparine), la moixera de guilla (Sorvus aucuparia) o  la flor de simi (Orchis simia).

    Com a espècies amb un nom més curiós, que no fa referència a la planta en primer lloc, sinó a una part del cos d’algun animal que normalment en recorda la forma, trobem plantes amb noms tan peculiars com la cua de cavall (Equisetum hyemale), el cap d’ase (Lavandula stoechas), l’ala de corb (Inula henelium) o la cara de vedella (Antirrhinum majus) també anomenada, segons el lloc, boca de conill, boca de drac o mamaconill.

     

    Font: floracatalana.net

    termcat.cat

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar cursos dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica