EL 9 ETS i UTS. Cognoms: orígens filials
Núm. 62// En aquesta entrega ens centrarem en cognoms que indiquen la filiació, és a dir l’ascendència: el nom dels pares. En català no és habitual i no trobem terminacions o prefixos que indiquin aquesta filiació, exceptuant casos com Sanchis, Gomis, Llopis, Ferrandis…, que semblen una adaptació del castellà. El més semblant poden ser els cognoms idèntics als noms de persona com són Jaume, Joan o Elena.
El que sí que tenim són sobrenoms referits a les cases o als pares com “la Mercè d’en Boix” o “en Joan de Can Cames”. Per tant, i pensant en la gran varietat de llengües maternes que trobem a Catalunya, parlarem de cognoms amb orígens castellans, anglesos, gaèlics o russos. Tots ells tenen terminacions que informen sobre els avantpassats de la persona.
En el cas del castellà, el més proper geogràficament i més present al nostre país, hi trobem un gran nombre de cognoms amb terminacions com –iz o –ez. No queda clar l’origen d’aquestes formes, però sí la funció que feien: Ibáñez vol dir fill d’Ivan i Martínez vol dir fill de Martí. Hi ha diverses teories per explicar d’on prové i una d’elles es refereix a l’euskera, en el qual les terminacions –iz, –ez i –oz indiquen origen o pertinença (complement del nom: egurrez, de fusta o harriz de pedra). Cognoms com Muñoz o Antúnez han variat dels noms originals Munio i Antón a través d’aquesta derivació, igual que Fernández o Hernández.
Pel que fa als cognoms d’origen anglès o nord-cèltic trobem diversos prefixos que indiquen filiació. És el cas dels escocesos “Mc” que fan McMartyn o l’”O’” dels irlandesos O’Brian, O’Donnell, i també del sufix –son de Williamsson, Johnson o tants altres. En el cas germànic trobem múltiples cognoms amb el final –sen, que defineix la mateixa relació de pares i fills: Andersen, Larsen.
També en el rus i altres llengües eslaves trobem terminacions que indiquen filiació directa, i que varien segons el gènere entre –ovic o -evic pel masculí (Vladimirovic o Petrov, fills de Vladimir i Petro) i –evna o –ova (Vladimirevna o Petrova) per a les dones. Curiosament, el cognom varia segons el gènere de qui el porta. Així, si un Sergei té un fill i una filla, el primer portarà el cognom Sergeevic i en canvi la segona Sergeevna.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.