Arxiu per maig, 2019

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Qüestions essencials

    Algunes qüestions essencials de la Nova Gramàtica…

    Núm. 71// Des del novembre del 2016 que va publicar-se la Nova Gramàtica Catalana (GIEC) fins ara, hi ha hagut nous passos que han anat més enllà de la primera bafarada dels diacrítics que va omplir pàgines de premsa.

    D’entrada, cal saber que el més interessant d’aquesta nova gramàtica és l’enfocament que utilitza a l’hora de descriure la llengua: explica com parlem, què diem, on ho diem i en quin context ho diem, per tant, fa un retrat de la realitat lingüística. A partir d’aquest retrat, es poden deduir quines formes resulten més o menys adequades segons la situació comunicativa en què ens trobem.

    Aquesta nova perspectiva ens allunya dels termes correcte/ incorrecte que dominaven els tractats gramaticals més tradicionals i ens situa en un marc de llengua més real i més acord amb els nostres actes comunicatius.  Ens trobem, doncs, davant d’un panorama en el qual el que més ens convé és saber identificar el registre de llengua que hem d’utilitzar: estàndard formal? Informal? Col·loquial? Un cop reconeguem el registre, que dependrà de la situació comunicativa, del nostre interlocutor, del canal oral o escrit…, ja estarem encarrilats per parlar o per escriure de manera adequada i eficaç.

    En alguna ocasió s’ha titllat aquesta Nova Gramàtica de massa flexible. No és que la nova normativa sigui més permissiva, sinó que preveu totes les casuístiques possibles i som nosaltres que haurem de triar segons el context comunicatiu. Així, resulta adequat, per exemple, escriure en un Whatsapp els hi diré jo (context col·loquial). En canvi, escriurem els ho diré jo si es tracta d’un missatge més formal.

    En general, podem concloure que fins ara ja ho fèiem bé i que ben poques coses han variat en l’àmbit formal de la llengua. És en l’àmbit més informal i col·loquial- que és el que retrata la llengua del carrer- que s’han previst més possibilitats tenint en compte la llengua viva.

    Si voleu conèixer aquests aspectes amb més profunditat s’ha publicat la versió essencial de la Nova Gramàtica en línia (GEIEC) https://geiec.iec.cat/ i està previst de publicar una Nova Gramàtica bàsica per a tots els públics. De totes maneres, al cercador Optimot hi podeu trobar totes les novetats de la Gramàtica escrivint ‘nova gramàtica’ i seleccionant la cerca ‘fitxes de l’Optimot’.

    Coneguem la nostra llengua!

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. El temps és or!


    “No perdem el temps, que el temps és or”

    Núm. 69// Una llengua revela els interessos dels parlants, la seva vida quotidiana i la seva visió de l’entorn. Aquesta metàfora del títol (“el temps és or”), clarament vinculada al món occidental, ens dona moltes pistes de la concepció econòmica que tenim del temps. Que donem valor econòmic al temps es reflecteix en el lèxic i en les expressions al voltant del concepte.

    Certament, per a nosaltres, els diners tenen molta importància en la vida diària, perquè estem molt lligats a allò estrictament material. És un fet simple, constatable. A partir del coneixement de fets bàsics com aquest podem expressar situacions més complexes com la del temps, un terme molt més abstracte.

    Sabem que hi ha persones que tenen diners -fins i tot que a alguns els en sobren-, i d’altres que en tenen menys. Aquest coneixement, doncs, és a la base de metàfores com aquestes:  “No tinc prou temps per dedicar-te”, o “et sobra o et falta molt de temps?”.

    Així mateix, com si el temps fos un objecte de valor diem que és com l’or, que s’ha d’aprofitar (“No aprofites prou el teu temps lliure”) i que hem d’evitar de  perdre’l (“Em va fer perdre el temps”). A més, igual que els diners, el temps es pot estalviar o guardar (“Si em fas cas, t’estalviaràs moltes hores de feina”/ “Guarda’t uns quants minuts per a la pregària”). I també, és clar, es pot invertir (“He invertit molt de temps en això”)

    D’altra banda, la mateixa idea és la que ens fa agrair si algú ens en dispensa (“Gràcies pel teu temps”) i valorar que pot valer la pena  gastar-lo en segons quines coses (“Val la pena passar-hi molta estona amb ell!”).

    De fet, el temps és un recurs valuós perquè el nostre temps en aquest món és finit. D’altres cultures, com l’oriental, tenen una concepció del temps diferent (un temps cíclic i no lineal) i per això no han generat metàfores d’aquest tipus.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Expressions ben plenes.

     

     

     

     

     

     

     

    Expressions ben plenes

    Núm. 68//Heu dubtat mai abans de dir que teniu una gran quantitat d’alguna cosa? Podem dir “tinc moltes patates” , que és la manera més senzilla i habitual per referir-nos a una quantitat que considerem gran, però tenim moltes més maneres d’expressar-ho.

    La majoria són introduïdes per la preposició “a”, i algunes ens poden semblar barbarismes quan en realitat són construccions genuïnes que hem deixat d’utilitzar. És el cas de “a manta”: “al Consorci tenim aprenents a manta” o “a mans plenes”, “a Osona tenim blat a mans plenes”.

    D’altres expressions d’abundància s’han mantingut i són utilitzades habitualment per la majoria de parlants, com per exemple “a dojo” o “a vessar”: “necessitem voluntaris a dojo” o “tenim les classes a vessar”. Cal destacar que cadascuna té matisos diferents: “a vessar” implica que el recipient o l’espai no admeten més quantitat, i “a dojo” es refereix més a un flux de producció o un moviment.

    Finalment tenim paraules que sonen arcaiques però que són perfectament útils en els nostres dies, com per exemple “a balquena” o “curull”. La primera, tot i ser popular i gens literària, ha caigut en desús i costa d’escoltar: “a can Puig tenen vi a balquena” . La segona, en canvi, la trobem sovint en textos literaris i sobretot poètics: “les branques eren curulles de flors”.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Solucions dels enigmes “A l’abril cada paraula val per mil” – 2019

     

     

    Núm. 63//Hem acabat el mes d’abril i ja podem descobrir les solucions dels enigmes. A veure si els heu encertat! Cliqueu aquest enllaç: SOLUCIONS ENIGMES ABRIL 19  i comproveu-ho!

    També podeu consultar els guanyadors del concurs accedint al blog Concurscat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica: apòstrof davant les sigles

     

    Nova gramàtica: l’apòstrof davant de les sigles

    Núm. 67// L’apòstrof és una marca de pronúncia que ens indica que deixem de dir una vocal (l’orella, l’illa). Les regles generals de l’apòstrof ens diuen que apostrofem els articles EL i LA davant dels mots començats en vocal o h –exceptuant els mots femenins que comencen en i/u/hi/hu àtones (la història, la universitat…). No obstant les normes, l’ortografia de l’apòstrof és molt intuïtiva i força fidel a la llengua oral.

    Així doncs, davant de sigles i acrònims seguirem aquest mateix patró i apostrofarem o no la sigla depenent de com la pronunciem.

    Si llegim la sigla com si fos una paraula apostrofarem o no segons les regles d’apostrofació: l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) s’apostrofa perquè és un mot masculí que comença en vocal. L’UCI (Unitat de Cures Intensives) s’apostrofa perquè és un mot femení que comença en u tònica. La UNESCO no s’apostrofa perquè és un mot femení que comença en u àtona.

    Per contra, si llegim la sigla lletrejant-la, l’apostrofarem sempre que comenci en vocal (l’IPC, l’A-7) menys si la primera lletra representa un mot femení i comença en i/u àtones (la UVIC, la UPC). Si la sigla comença en consonant, l’apostrofarem depenent de com es llegeixi. Així escriurem l’FM i l’N-II (l’efa-ema, l’ena-dos), però el  DNI, perquè la pronúncia en aquest últim cas no omet cap vocal.

    Podem concloure, doncs, que en la gran majoria dels casos podem confiar en la nostra pronúncia a l’hora de posar apòstrof o no a les sigles.

     

    Font: OPTIMOT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço