Arxiu per gener, 2020

  • El 9 Ets i uts. El català en la Justícia

    Eines per resoldre el dèficit del català en la Justícia                              

     

    Núm. 104// En aquesta secció, ja vam informar de l’ús escàs del català en la Justícia. Però sempre hi ha un remei. El remei es diu voluntat i CICAC (Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya). Cal dir que el CICAC i el Departament de Justícia i Política Lingüística tenen signat un conveni de col·laboració per desenvolupar i executar un Pla de treball, l’objectiu del qual és facilitar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit judicial.

    Per aconseguir-ho, el CICAC dota els advocats d’eines i recursos que consideren necessaris i du a terme les iniciatives i activitats com ara: disposar de personal tècnic qualificat que resol totes les consultes i les qüestions que li siguin plantejades sobre el llenguatge jurídic català; informar a través del butlletí de notícies de les novetats relacionades amb el català en l’àmbit jurídic (nova terminologia, sentències, recursos que facilita la Generalitat); posar a disposició dels col·legiats un traductor automàtic gratuït castellà-català especialitzat en l’àmbit jurídic, i editar formularis jurídics en català, entre d’altres.

    L’Àrea del Servei Lingüístic del Consell fa publicitat i informa de tots aquests recursos i eines. Així mateix, a través de l’adreça electrònica serveilinguistic@cicac.cat, es poden formular totes les vostres consultes, problemes, opinions i qüestions.

    Per saber-ne més: http://www.cicac.cat/arees/llengua/

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. El català en la Justícia

    El Dret també en català                                                                

    Núm. 103// Se sap que en el món del dret el català no hi és gaire present, per les raons que siguin –ara no hi entrarem. Sols direm que l’ús d’aquesta llengua en la Justícia ha caigut a plom en els darrers deu anys i el 2017 només un 8,2% de les resolucions es van fer en català.

    Molta gent pensa que parlant en català en un judici té més possibilitats de perdre el cas, cosa absolutament infundada i falsa. Cal saber, però, que tots els ciutadans de Catalunya tenim els mateixos drets, del tipus que siguin, i dins aquests drets hi ha els lingüístics. Com que tant el català com el castellà són llengües cooficials en el nostre territori, en un judici just tant podem usar l’una com l’altra.

    A més, en el cas que us sentíssiu desemparats o desprotegits, o bé sospitéssiu que els vostres drets són vulnerats, heu de saber que podeu comptar amb el Consell de l’Advocacia Catalana, que en tot cas us pot recomanar i aconsellar sobre algun dubte que tingueu.

    En el si d’aquest Consell hi ha la Comissió de Llengua Catalana, que té com a objectius eliminar tots els prejudicis que pateix l’ús de la llengua catalana en el món jurídic i també sensibilitzar tots els professionals del dret perquè l’utilitzin en l’exercici professional. Per a més informació, visiteu el web següent:

    http://www.cicac.cat/arees/llengua/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gal·licismes: paraules que ens arriben de França

    Taquilla o guixeta?, merci o gràcies?                                                                                  

    Núm. 102// Un gal·licisme és un element lingüístic d’origen francès que s’ha introduït en una altra llengua. La llengua catalana té molts gal·licismes que van entrar ja a l’edat mitjana i que tenien relació amb el món feudal (estendard, llinatge...) i amb la vida de la cort  (joia, dosser…). Més tard també s’incorporaren a la llengua catalana paraules d’origen francès que tenien relació amb el món de la moda (jaqueta, farbalà, frac, perruca…) i l’art culinari (brioix, beixamel...). Totes aquestes paraules en aquests moments ja formen part del corpus de la llengua catalana i, per tant, les trobarem als diccionaris.

    De tota manera, hi ha gal·licismes molt més recents i que tots hem sentit o dit alguna vegada. Us sona la guixeta? A diferència dels altres gal·licismes aquest no el trobareu a cap diccionari. Hi ha una raó prou clara. Cap a mitjans de segle XX va començar a córrer la idea que “taquilla” era una paraula incorrecta i que calia substituir-la per guixeta. De fet, “taquilla” sí que és una paraula que ens ha arribat a través del castellà (agafat, en diminutiu, de l’àrab tâqa ‘finestra’), però és un castellanisme, com tants d’altres, que ja ve d’antic i per això ja va aparèixer en el diccionari Fabra. Guixeta és un gal·licisme ben clar i ben modern que no cal incorporar a la llengua catalana perquè ja tenim una paraula que designa el mateix.

    D’altra banda, tal com ens recorda l’Optimot, per referir-nos al lloc on venen els tiquets o bitllets, direm ‘taquilla’ i, en canvi, si ens volem referir al lloc on es guarden els estris personals (en un gimnàs, per exemple) direm ‘armariet’.

    I encara hem de parlar d’una altra paraula d’ús molt comú. En algunes zones de Catalunya s’ha estès moltíssim la paraula ‘merci’ en lloc de ‘gràcies’. De fet, si ho busquem al portal Optimot trobarem que per expressar agraïment en català es fan servir les fórmules següents: gràcies, moltes gràcies, mercès. I afegeix que “es preferible restringir la forma merci a àmbits molt col·loquials o familiars”.

    No es pot negar que aquest merci ens remet al francès. Amb tot, no està clar o no hem trobat documentat per què s’ha difós aquest mot en la forma francesa. Sabem, això sí, que no surt esmentat al diccionari etimològic de Joan Coromines ni recollit al Diccionari català-valencià-balear, potser perquè en el moment que es van elaborar aquests diccionaris la forma merci encara no era gaire sentida. No sabem si senzillament merci va ser una modificació del català mercès o es va agafar la paraula directament del francès per la raó que fos. Sigui com sigui, la paraula ha entrat plenament en l’àmbit col·loquial o familiar de la llengua.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia de videojocs

     

    Parlem de videojocs en català. El TERMCAT ho fa possible

    Núm. 101// Si volem parlar en català sobre termes de videojocs, el TERMCAT ens ho posa ben fàcil, i ho fa com un joc. A través d’unes targetes interactives es pot descobrir el terme català de la forma més habitual del videojoc, que sol ser l’anglesa.

    Hi trobarem de tot, des dels jocs d’acció basats en la punteria amb armes de foc, que s’anomenen jocs de trets; els  videojocs d’habilitat mental (trencaclosques, problemes de lògica, etc.); els jocs de lluita,  d’acció lineal en què el personatge jugador s’enfronta als enemics amb les mans nues o amb armes blanques en un escenari fix; els jocs arcade,  videojoc simple, d’acció repetitiva, breu i senzill, que va augmentant de dificultat a mesura que avança, fins als jocs de supervivència, en què s’intenta transmetre al jugador una sensació d’angoixa.

    Segons el tipus de jugador també hi ha una terminologia específica: el jugador expert, que hi dedica temps i està al corrent de tot, o el jugador ocasional, que hi juga esporàdicament. Si aquests jugadors es troben en un mateix espai físic i competeixen des d’ordinadors connectats a una xarxa local, se’n diu trobada LAN i, en canvi, si juguen en equip en xarxa s’anomenen escamot.

    I dins del vídeojoc hi podem trobar l’enemic final, un personatge dotat d’habilitats especials i que costa més de vèncer. O també ens pot fer la guitza un ou de pasqua, un contingut ocult, un missatge o una habilitat que ha emmagatzemat el programador i que pot ser descobert pels jugadors de manera casual o intencionada. I serà el moment de fer els trucs, aquelles accions enginyoses que permeten el jugador aconseguir accedir a continguts addicionals o bé a millorar les habilitats del personatge.

    Ben mirat, tot plegat pot generar addicció i pot tenir seqüeles, que en aquest món dels videojocs és un mot amb un altre significat: videojoc que forma part d’una saga, exceptuant-ne el primer que s’ha comercialitzat.

    Si voleu saber-ne més o consultar altres termes podeu fer-ho a la pàgina del TERMCAT, <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

     

    Font: CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço