Arxiu per juny, 2020

  • A l’abril, cada paraula val per mil… (i al juliol, val un sol)!

     

    A partir de l’1 de juliol podreu consultar diàriament en aquest blog el cartell del concurs “A l’abril, cada paraula val per mil” i participar així en el concurs promogut des del CNL Osona amb la col·laboració de Vic Comerç, el Consell Comarcal d’Osona i tots els comerços de la comarca.

    Els trobareu exposats en molts establiments comercials de la comarca, i us convidem a divertir-vos solucionant els enigmes que proposem i intentar guanyar un premi omplint el formulari que trobareu aquí a partir del 6 de juliol.

    Bon juliol i molta sort!

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Un dia de piscina.

    UN DIA DE PISCINA

    Avui, he decidit fer un pas important: anar a nedar. Fa molt de temps que no nedo i, ara m’he proposat de fer-ho regularment.

    Núm. 126//Un cop al vestidor, començo a treure de la bossa tot el que hi porto: el barnús, per estrenar; el casquet; els taps, perquè no m’entri aigua a les orelles, que això em molesta molt; una tovallola; les ulleres de natació, per protegir-me els ulls; les xancletes, i el banyador. Ah! I els peücs d’aigua (o mitjons d’aigua), encara que m’han dit que no cal portar-ne, i les pinces de nas, que no sé pas si me les posaré. Ja només em faltaria portar les aletes i el tub per semblar un submarinista d’aigua dolça.

    Surto cap a la zona de platja, deixo les meves coses al banc i, mentre em preparo, miro si el vas de la piscina té gaire fondària; veig ben marcades les línies de fons, que m’ajudaran a orientar-me.

    Vaig cap al carrer on hi ha menys nedadors, agafo aire i em disposo a tirar-me de cap amb decisió, com quan era jove. Inspiro i em llanço a l’aigua. Recordant els vells temps, començo a nedar de crol, fent les remades corresponents i agafant aire cada vegada que trec el cap. Fins i tot m’atreveixo a fer el viratge quan arribo a la paret de fons. Després faig unes quantes piscines de braça, unes quantes més d’esquena i, finalment, una de papallona.

    Déu n’hi do, per ser el primer dia! Veig que me’n recordo prou, però també que em canso molt. Potser em convindria tenir un monitor de natació que m’ensenyés a respirar bé, perquè no domino gens la respiració bilateral, i potser és per això que em canso tant.

    Miro el rellotge que hi ha a la paret de la zona d’hidromassatge i m’adono que ja fa més de mitja hora que soc a l’aigua. Em sembla que per avui ja n’hi ha prou.

     

    Font: quadríptic CPNL. CNL Vallès Oriental. De cap a l’aigua: Lèxic de natació: Nedem en català! 2016 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes (IV): Europa

     

    Núm. 125// Ens acostem a casa des del nord. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots del sami o lapó per si ens trobem amb el Pare Noel. A Groenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

    Pararem a Escòcia per tastar un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per jugar un partit de corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i que la nostra selecció és de les millors? Després de la suada i una mica afamats, anirem cap a l’est per menjar uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem una matrioixca per portar de record.

    La ruta terminològica s’acaba i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i farem les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. Passarem la nit a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica.

    L’últim àpat el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia.

    I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes (III): Oceània i l’Antàrtida

    Núm. 124// Avui Oceania i l’Antàrtida seran les protagonistes de la quarta etapa. Comencem a Austràlia, un país amb una riquesa natural que va molt més enllà dels coales, els cangurs i els arbres d’eucaliptus. Alguns exemples en són la tortuga de coll de serp del nord d’Austràlia, amb un coll tan llarg com el seu nom; el punah, un arbre que pot fer fins a 40 m d’alçària, i la macadàmia, d’origen australià i reconeguda mundialment pels millors gurmets. Els amants heu de tastar alguna copa de sirà o syrah, un vi negre, fosc i amb una aroma característica. I no podeu marxar del país sense deixar-vos seduir pel so d’un didjeridú o viure la intensitat d’un partit de rugbi. Sabíeu que hi ha melés espontànies, obertes, ordenades, pactades i simulades? Sou al lloc idoni per aprendre’n les diferències!

    A Papua Nova Guinea, els colors d’una balsamina us deixaran bocabadats, i a Tasmània val més que no topeu amb el diable més televisiu: crida molt, és esquerp i té les dents ben esmolades. Fem un salt i anem cap a Nova Zelanda, on aprendrem uns mots de maori i, si sou aficionats a fer submarinisme, no marxeu sense haver vist un dels peixos endèmics del país, la rata de Nova Zelanda.

    Us proposem dues maneres d’acabar la ruta. La primera, envoltats de blanc i de gel. A l’Antàrtida podreu contemplar la bellesa de la barrera de glaç o gaudir de l’espectacle d’una aurora polar, que a l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral. La segona opció fa més d’estiu: enmig de l’oceà Pacífic en unes illes paradisíaques, les Hawaii, passarem les hores sentint la guitarra hawaiana.

    La setmana vinent anirem més a prop de casa.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. La volta al món en 80 termes (II)

     Amèrica

    Núm.123// Us proposem de començar ben amunt, al bell nord glaçat, amb el fenomen meteorològic del blizzard i un parell de malamuts d’Alaska que ens guiaran pel camí. Al Canadà podeu conèixer un dels esports nacionals, el lacrosse, i si teniu sort veureu alguna canoa canadenca, que ha donat lloc a la canoa esportiva actual. També podreu tastar una combinació de patates fregides, formatge i salsa calenta anomenada poutine, un plat típic quebequès.

    Al país veí del sud, en canvi, podeu gaudir d’un autèntic muffin mentre us hidrateu amb una cervesa d’arrels. No us perdeu l’inici de l’NBA: potser algun dels nostres esportistes internacionals sigui escollit com a jugador més valuós.

    A Mèxic us podeu refrescar prenent una xia en un bar o banyant-vos en les aigües d’un cenote enmig de la natura. I quan aneu a conèixer els racons del Carib i de l’Amèrica Central, vestiu-vos amb una guaiabera. Passarem per l’Equador, on tastarem uns corviches, i marxarem a Colòmbia o a Veneçuela per acabar d’omplir l’estómac amb unes arepes.

    Al Perú si visiteu la ciutat sagrada del Machu Picchu heu de preparar-vos per fer front al mal de muntanya, que apareix com a conseqüència de la disminució d’oxigen a l’aire. Un cop passades les nàusees i el mal de cap, us animareu amb el so d’una quena o amb la melodia d’un xorinyo brasiler, un estil musical que fusiona la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

    Pel que fa a les llengües dels autòctons, podreu sentir el guaraní, una de les llengües ameríndies amb més parlants; el quítxua, amb què es comuniquen entre 8 i 10 milions de persones, i l’arapaho, un exemple de treball i lluita per preservar la llengua pròpia.

    I per acabar l’etapa: un bon xurrasco argentí.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço