Arxiu per agost, 2020

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre mirades (I)

     

    Mirades (I)

    Núm. 135// De mirades n’hi ha de tota mena: n’hi ha de tendres, d’alegres —i de tristes—, de sensuals, de desagradables, de fastigoses, d’interrogatives… Hi ha mirades de lluç, és a dir, d’una persona poc eixerida, i hi ha mirades vives, despertes. Tot depèn de qui ens mira, com ens mira i del moment. També depèn, és clar, de la nostra percepció.

     

    Per començar, quan donem una ullada ràpida, com ho podem dir d’una altra manera? És molt freqüent sentir «Vaig donar un cop d’ull (o una ullada) a l’ordinador i no hi vaig trobar res». Són dues expressions que usem molt sovint, un cop d’ull i una ullada. Normalment van amb el verb donar, encara que hi hagi gent que faci servir també el verb fer (aquest últim no recollit ni al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni al Gran Diccionari de la llengua catalana ni a l’Optimot). En canvi, sí que hi és clavar una ullada. Però n’hi ha més: podem dir també donar una llambregada o un llambrec —la primera molt més usada que la segona, bé cal dir-ho. Fins i tot tenim un verb format sobre llambrec i amb el mateix significat que les expressions anteriors: llambregar. Mai de la vida direm donar un *vistazo.

     

    De vegades n’hi ha qui confonen el verb veure amb el mirar. Atenció, perquè mirem la televisió (o la tele), però, per contra, veiem una pel·lícula a la televisió o al cinema.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: adjectiu ‘net’

     

    Net com una patena

     

    Núm.134//La netedat és una virtut, sens dubte, tant física com d’esperit. Ara, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, com diu la Bíblia.

    I ja que hem citat la Bíblia, podríem comentar que l’expressió ser net(a) com una patena, que vol dir ser realment molt net, ve de la religió cristiana perquè una patena és plat d’or, de plata o de metall daurat amb què es cobreix el calze i en què es posa l’hòstia durant la missa. Una altra expressió hiperbòlica és net/a i polit/ida: «Un cop net i polit, ja em puc vestir».

    Tanmateix, la paraula net/a pot tenir altres significats. Per exemple, si diem «té un clatell net de pèl», ens referim a un clatell pelat, o sense pèl. En canvi, ser net de clatell vol dir ‘ser eixerit’, contràriament a la coneguda expressió tenir llana al clatell, que s’usa per a persones fàcils d’enganyar.

    Una altra cosa que fem servir molt sovint és fer net, que té dos significats: el primer és ‘netejar’ i el segon, en jocs de cartes, és ‘emportar-se totes les cartes dels rivals de damunt la taula amb una sola jugada’. No ho confongueu amb fer net d’una cosa, que aquí pren el sentit de ‘desfer-se’n totalment’: «Encara no he fet net del refredat».

    Per acabar, podem dir que un text net, és un text immaculat, pulcre, polit o també límpid, clar, diàfan o transparent.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: adjectiu ‘brut’

     

    L’adjectiu ‘brut (a)’

    Núm.133//L’adjectiu brut/a vol dir diverses coses. S’aplica, per exemple, als animals irracionals (bèsties brutes), també s’usa per a les coses que no ha estat refinades o polides: el petroli brut, un diamant brut. Un text en brut és un esborrany, el que no és definitiu.

     

    Evidentment, brut/a també vol dir ‘absent de netedat’, com en les expressions anar brut/a com una guilla o ser/anar brut com un porc, dos animals a qui tradicionalment no tenim gaire simpatia. Aquest adjectiu també pot prendre un significat espiritual: tenir la consciència bruta, és a dir, ‘saber algú que té la culpa d’alguna cosa, saber que ha obrat malament’. Semblantment diem que «aquells negocis són massa bruts, no m’hi vull pas ficar», quan són contraris a l’ètica o a la legalitat.

     

    Molt diferent d’aquests usos és l’expressió tenir la panxa bruta; la utilitzem quan tenim restes d’aliments mal digerits que ens provoquen diarrea o malestar: «La noia ha menjat massa llaminadures i ara té la panxa bruta». Un lloc, com un hospital, és brut quan hi ha un focus d’infecció. I «No diguis paraules brutes» es refereix a les paraules obscenes contràries a la decència, a l’honestedat. L’únic sentit positiu que es pot trobar a aquest adjectiu és a cava brut, amb el qual donem per acabat aquest article.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: mesures antigues (II)

     

     Mesures antigues (II): de longitud i de superfície

    Núm.132//El 1791 el metre va ser definit per l’Acadèmia Francesa de les Ciències com la deumilionèsima part del quadrant d’un meridià terrestre. El nom, el va introduir en italià un segle abans, el 1675, el científic Tito Livio Burattini, que va canviar la mesura universal, proposada pel filòsof anglès John Wilkins el 1668, pel nom de metro cattolico. Tot això ho diem perquè sembla que el metre ha existit sempre, però en altres èpoques la longitud es mesurava diferentment.

    A Catalunya antigament hi havia altres mesures de la longitud. Eren molts usades el pam (19,43 cm), el peu (25,93 cm), la vara (uns 77,72 cm) o la cana (més o menys 1,555 m). Cal dir que la primera encara és viva i en mantenim força fraseologia: anar a pams vol dir ‘fer o dir les coses detalladament’ i deixar algú amb un pam de nas és ‘fer que algú no aconsegueixi el que creia que aconseguiria’.

    D’altra banda, de superfície, hi havia la mujada (4.896,5 m2), la vessana corrent (2.187,4 m2) o el jornal (molt variable segons la zona i és el que es podia llaurar en un sol dia). També s’emprava la cana quadrada (2,438 m2) i la quartera (uns 3.868,84 m2).

    I és que ja ho diu la dita per recomanar moderació: «En tot hi ha d’haver mesura» o també «Entre poc i massa, la mesura passa».

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: mesures antigues (I)

    Mesures antigues (I): de pes i de capacitat

    Núm. 131// Els més grans ho recordaran: abans es feien servir mesures tradicionals com la lliura o l’unça. I no eren universals. Com que cada terra fa sa guerra, l’unça catalana no era igual a la onza castellana (la primera era equivalent a 33,33 grams i la segona a 28,75 grams). Ara fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tot Europa i a gran part del món, que s’aplica per primera vegada a Barcelona el 1871. Avui farem memòria d’algunes d’aquestes mesures, majoritàriament en desús. I com que algunes no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, ens referirem a les més usades a Catalunya.

    Antigament, com avui, hi havia unitats de pes, de capacitat, de longitud i de superfície. En aquest article veurem les dues primeres i la setmana que ve, les dues altres. Quan s’anava a comprar l’unça i la lliura eren molt emprades. Són mesures de pes, i l’unça era una dotzena part de la lliura; per tant, la segona era equivalent a 400 grams. De pes també hi havia el quarteró (2,6 kg), l’arrova (10,4 kg), el quintar (41,6 kg) i la carga (124,8 kg). En la carn i el peix, teníem la terça (400 g) i la lliura carnissera (1,2 kg).

    De capacitat, en canvi, hi havia el petricó (23,5 cl), el porró (94 cl), el càntir (10,27 l), el barral (15 l, aproximadament), la carga (molt variable segons la comarca), i el bot o la bota (60,16 l). Fixeu-vos, doncs, de quina manera plou… a bots i barrals, que són grans quantitats de líquid.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço