El 9 Ets i uts. Lèxic sobre mirades (II)
Núm. 136// Continuem amb les maneres de mirar que vam encetar la setmana passada. En l’article d’avui veurem diversos sinònims que aquest verb pot tenir.
Quan mirem fixament alguna cosa o algú, fitem o mirem de fit a fit. Ho fem segurament perquè la persona o la cosa en qüestió ens interessa o ens sorprèn pel motiu que sigui. També podem observar o sotjar i aguaitar —aquestes dues darreres paraules volen dir ‘observar estant amatent al que pugui passar’. Podríem dir que sotjar i aguaitar és observar en estat d’alerta, com si hi pogués haver un perill que hem d’evitar o una ocasió que no ens podem perdre.
Quan ens observem en un mirall o en algun objecte on es reflecteix la nostra imatge, com l’aigua d’un llac o el vidre d’un cotxe, ens mirem. Tanmateix, hi ha un verb per això mateix que acabem de dir i és emmirallar-se. També podem expressar la mateixa idea amb contemplar-se, veure’s.
Popularment hi ha el verb guipar, que a part de ‘veure’ vol dir igualment ‘mirar d’amagat’, com espiar o vigilar: «Mentre els pirates amagaven el tresor, nosaltres els guipàvem a una certa distància». En aquest ús també es pot dir guaitar, que sovint pren el sentit de ‘vigilar un indret’: «Els nois guaitaven des de la torre la mar per si venia un vaixell de corsaris».
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.