Arxiu per novembre, 2020

  • Parlem de bolets. Les llores

     Cualbres, puagres, llores?  

    Núm. 148// Les cualbres són bolets molt semblants en l’aspecte extern, però de colors molt variats segons l’edat, la pluja, el sòl, la zona on es troben. A Catalunya n’hi ha unes 180 espècies conegudes… Imagineu-vos, doncs, com variarà també la denominació del bolet! 

    Cualgra, cuagra, criamba, cualba o puagra són noms del mateix bolet que provenen de ‘cor agre’ (segons el Diccionari català-valencià-balear) i que s’han anat modificant. Així a Tremp, a l’Empordà, al Gironès, a Solsona i a Barcelona podem sentir aquestes variants.  

    A la Plana de Vic, per contra, se’n diu llora, i també al Vallès, al Penedès i al Camp de Tarragona. Segons els micòlegs, la denominació ‘llora’ s’aplica a aquesta família de bolets quan tenen colors més vistosos: verds, violeta, blau.  

    I són bons? Perquè molts boletaires descarten les llores quan les troben al bosc. Doncs si piquen – després es diuen escaldabecs– és millor no collir-les. Ara bé, les llores representen un comestible excel·lent que admet moltes possibilitats a la cuina, sobretot la llora verda. I si no us fa el pes, si trobeu una llora podeu trobar un rovelló perquè segons la dita: “Allà on hi ha una llora, el rovelló hi plora”.   

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. El fredolic.

    Núm. 147// El bolet d’avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal –tan hivernal és que fins i tot se’l pot trobar glaçat. D’aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic  té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes. 

    Una variant del seu nom és fredeluc (de vegades pronunciat ‘freduluc’). Aquesta forma  es troba majorment a la zona nord-est del territori català. Pel color fosc del barret, en altres zones és conegut com a negret, negreta o negrentí. El color i la forma del barret han fet desfermar la imaginació popular. Així, al Penedès se’l denomina morro d’ovella i, d’una manera molt semblant, morret d’ovella al Camp de Tarragona i morret de be a les Garrigues. En canvi, al Matarranya se’l coneix amb el nom de boleta.  

    Fregit amb all i julivert o en guisats és molt saborós, però cal dir que hi ha espècies tòxiques que s’hi assemblen. Cal evitar confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), que és més robust i més gros, ja que el fredolic bo té el peu buit i el metzinós el té ple. Aquest últim és propi de les fagedes i avetoses.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Parlem de bolets. El cep.

     El rei del bosc (i de la cuina) 

    Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l’espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.  

    Per la seva textura densa, semblant al suro, s’anomena sureny en bona part del territori. Aquest nom, però, també té variants internes que formen els noms siureny, surenc… i altres denominacions com bolet d’ou o bolet de bou, probablement per la seva textura i robustesa.  

    Les varietats de cep es troben pràcticament en tots els boscos, des d’alzinars surers fins a fagedes humides; el Boletus edulis n’és la varietat més apreciada, amb una carn més blanquinosa i el barret d’un marró fosc, que es distingeix dels boletus reticulatus o boletus pinophilus sobretot pel color de la cama i el bosc on creix. Com es veu pel nom científic, és un dels bolets amb més història i fama culinària, ja que el gènere boletus dona nom al genèric català bolet. 

    No tots els ceps són comestibles, i alguns poden provocar greus mals d’estómac; és el cas del mataparent, una varietat del gènere boletus la carn del qual es torna blava quan es trenca. D’aquí en surt l’expressió “blau com un mataparent”, per referir-se a tons blavosos forts. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. Els rovellons, els més buscats?

     

    Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d’obaga, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius (que té llet) i sanguifluus (que raja sang). Però si aneu a Euskadi se l’anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... I en territori espanyol, níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle… I curiosament a França se’l coneix com a catalan o vache rouge. 

    El rovelló és d’un color taronja molt característic i sigui quina sigui la seva mida sempre fa que sigui un bolet agraït de buscar. Es troba de forma massiva en hàbitats ben diversos, normalment en pinedes, especialment en terres baixes i a les obagues. Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que ens recorda a l’òxid –rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Es pot collir d’agost a desembre.  

    Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus) també molt conegut i apreciat gastronòmicament. Però aquest té la llet de color ataronjat que es torna verdosa quan es talla el bolet. Tots dos, el rovelló i el pinetell, són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya.  

    Però compte!, perquè el podem confondre amb el rovelló de cabra o lletraga (Lactarius chrysorrheus), un bolet molt similar al rovelló, però més petit, d’un color més clar i que quan es trenca en surt llet primer de color blanc i en pocs minuts groc sofre. Aquest és un bolet no comestible. Així doncs, el desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte similar provoca que ens puguem intoxicar. De totes maneres, és ben clar que és el bolet més apreciat tal com diu la dita “de la carn, el moltó, i del bolet el rovelló”. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Tres paraules osonenques inexistents al DIEC

     

    Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d’especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s’usen a Osona i no són al diccionari normatiu –n’hi podria haver més, segur. Potser no hi apareixen perquè no són massa locals.  

    És el que podríem pensar de biot, que vol dir ‘bassal, clot amb aigua’, segons el DCVB. Si mirem on es fa servir aquest mot, veiem que la seva extensió no és pas tan petita: Empordà, Garrotxa, Guilleries, Girona, Plana de Vic, Lluçanès, Reus. La mateixa cosa passa amb galejar i galejador(a). La primera, de fet, la trobem al DIEC, però no amb aquest significat: celebrar una festa sorollosament, especialment amb salves d’escopeteria –i s’usa extensament a Cardós, Isil, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer. Per contra, sí que la trobem amb aquests dos valors: 1- Fer ostentació d’alguna cosa; 2- Fer ostentació. De galejar se’n pot desprendre fàcilment galejador(a) que tan coneguts són a la vila de Centelles i que malauradament no trobareu al DIEC. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço