El 9 ets i uts. Parlem de bolets. El cep.
El rei del bosc (i de la cuina)
Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l’espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.
Per la seva textura densa, semblant al suro, s’anomena sureny en bona part del territori. Aquest nom, però, també té variants internes que formen els noms siureny, surenc… i altres denominacions com bolet d’ou o bolet de bou, probablement per la seva textura i robustesa.
Les varietats de cep es troben pràcticament en tots els boscos, des d’alzinars surers fins a fagedes humides; el Boletus edulis n’és la varietat més apreciada, amb una carn més blanquinosa i el barret d’un marró fosc, que es distingeix dels boletus reticulatus o boletus pinophilus sobretot pel color de la cama i el bosc on creix. Com es veu pel nom científic, és un dels bolets amb més història i fama culinària, ja que el gènere boletus dona nom al genèric català bolet.
No tots els ceps són comestibles, i alguns poden provocar greus mals d’estómac; és el cas del mataparent, una varietat del gènere boletus la carn del qual es torna blava quan es trenca. D’aquí en surt l’expressió “blau com un mataparent”, per referir-se a tons blavosos forts.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.