Arxiu per gener, 2021

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre ciclisme

    Núm. 156// L’esport és un pou de termes nous. Cada disciplina té els seus i se’n generen de tota mena. El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental ha recollit els més interessants del món del ciclisme, i de vegades desconeguts, en un nou lèxic, A rodar. Lèxic del ciclisme. Pedalem en català!, que s’afegeix als tres anteriors: el del porc i l’embotit, el del futbol sala i el de la natació. 

    És un lèxic molt complet que conté les diferents parts de la bicicleta, se’ns explica una història on hi ha diversos termes i expressions típiques d’aquest esport i finalment hi ha un glossari amb termes sovint desconeguts per als profans. Aquest material vol divulgar expressions de la pràctica no competitiva del ciclisme i el repte més important ha estat trobar l’alternativa catalana a expressions col·loquials que s’utilitzen en castellà. 

    En el glossari hi ha expressions ben curioses i de gran creativitat popular, com ara fer la rata (‘deixar enrere, un ciclista, un o més adversaris durant una cursa’). Algunes també tenen l’equivalent en castellà. Per exemple, d’un o una ciclista amb poca experiència o que practica l’esport ocasionalment se’n diu passerell(a), en castellà se’n diu globero/a.  

     Si us interessa o teniu una certa curiositat, podreu trobar aquest lèxic a Internet https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1571/a-rodar-lexic-de-ciclisme-pedalem-en-catala . A rodar!  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals II

    Núm.155// Un dia més tractarem de les onomatopeies i dels noms dels sons que els animals emeten, però els d’avui no són domesticats. L’abella, em podeu dir, els humans l’hem domesticada una mica, tot i així la posarem dins el sac dels animals salvatges. Aquest infatigable insecte bat les ales i produeix un so que en català l’escrivim així: zum-zum. D’aquesta onomatopeia n’hem format dues paraules: el nom, zumzeig, i el verb, zumzejar. 

    Els coloms i les tórtores parrupen o parrupegen, i el nom sobre el qual s’han format aquests verbs és parrup, que és el seu cant. Els ocells petits fan piu-piu, és a dir, piulen, i el nom format a partir de l’onomatopeia és piuladissa; El crit de la gralla i del corb és el grall i el verb resultant és grallar. 

    La serp fa un soroll semblant al d’una essa continuada (sss), es pot dir que emeten una mena de xiulet i que, per tant, xiulen. La granota, que és engolida per la serp, fa roc-roc, del seu crit profund i greu se’n diu rauc i el verb és raucar. El grill, al seu torn, abans de ser atrapat per la poderosa llengua viscosa del batraci, feia cric-cric. Els grills carrisquegen i el seu imponent i agradable so el fan aixecant obliquament les seves ales, que és el carrisqueig. 

    I, per acabar, els dos temibles de la selva: l’elefant i el lleó. El primer, amb la seva llarga i forta trompa, bramula i el nom d’aquest so és el bramul; i el segon fa graa, rugeix i el nom del so és el rugit. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals I

     

     

    Núm. 154//Els animals per comunicar-se emeten sons tant si és amb les ales com amb la boca, la trompa o altres parts corporals. Els humans, observadors de mena, hem imitat aquests sons oralment i per escrit, és el que anomenem onomatopeies i, fins i tot, n’hem format paraules (en català, noms i verbs). Vegem-ne algunes. 

    Començarem amb els animals domèstics. Els gats fan meu –abans s’escrivia amb accent obert, ara ja no– i segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) també miau. Aquests són els sons imitats, els noms poden ser miol o meu i el verb originat a partir del primer és miolar. D’altra banda, el crit característic del gos és bub-bub. Sabem que els gossos lladren o borden –el segon l’usem més aviat quan l’animal amenaça. Els noms resultants d’aquests verbs són lladruc i bordada. El porc i la truja fan rony-rony, el nom és un gruny i el verb, grunyir. També poden esgüellar (nom, esgüell), quan fan un xiscle. El cavall i l’egua o l’euga renillen, fan hii, i el nom d’aquest crit és el renill. 

    I encara n’hi ha més: la vaca i el bou mugeixen, el nom és un mugit i l’onomatopeia, muuu. El xai, el be, l’ovella i la cabra belen, fan bels i la nostra onomatopeia és beee; el gall canta i el seu cant imitat per nosaltres és el quicquiriquic. En canvi, la gallina fa cloc-cloc, escataina o cloqueja i del seu so en diem escataineig o cloqueig; i finalment l’ase i la somera fan ihò-ihò, el nom és el bram i el verb, bramar. Que corri la brama! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: “Ei, que estàs a la lluna? II”

     

    Núm.153//La setmana passada vam veure que la màgia de la lluna ens havia inspirat durant segles i d’aquesta inspiració no n’havia quedat exempta la llengua. Avui continuarem veient expressions que tracten d’aquest astre. 

    A aquells qui no paren atenció al que s’explica, com si quedessin atrapats per la bellesa del nostre satèl·lit, se’ls diu que estan a la lluna (o a la lluna de València). És com si somiessin, perquè deuen voler agafar la lluna entre dents, que vol dir ‘pretendre l’impossible’. Res no és impossible, es diu sovint, però tu has de crear les circumstàncies per arribar al teu objectiu. Una dosi d’idealisme i una altra de realisme. Aquesta és la fórmula. Però no deixeu que us vulguin fer veure la lluna al mig del dia (o fer veure la lluna en un cove), és a dir, no us deixeu enganyar. Triomfeu o no en la vida, l’important és estar de bona lluna (de bon humor) i deixeu les males llunes (el mal caràcter) per als idiotes o per als enemics. Si teniu llunes o sou arrauxats és que teniu el caràcter variable. En aquest cas, o us reeduqueu o patireu. 

    I per acabar, us recomanem la lectura de Quan queien homes de la lluna, el primer conte del llibre Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol. Esperem que la lectura us inspiri. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço