Arxiu per març, 2021

  • El 9 Ets i uts. Salvem quinze mots! “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Salvem quinze mots! “A l’abril, cada paraula val per mil” 

     

    Encetem el mes d’abril parlant  de paraules que comencen a caure en l’oblit. És clar que hi ha mots que deien els nostres avantpassats que nosaltres no hem mantingut, ja sigui perquè han passat de moda– canvi generacional- o perquè aquell objecte que designa ja no s’utilitza. És el cas de ‘clemàstecs’ (cadena amb ganxos  que servia per penjar les olles a la llar de foc) o del mot ‘escadusser’, que se substitueix sistemàticament per ‘aïllat’ o ‘esporàdic’. 

    La pèrdua d’aquests mots aboca la llengua a un empobriment progressiu que només es nota quan, per casualitat, escoltem aquella paraula. És llavors que recordem que la teníem… Sí, és veritat que abans dèiem ‘guipar’ i ara diem ‘espiar’, o simplement ‘mirar’;  o que distingíem entre ‘esgarrinxar’ i ‘esgarrapar’, o que ens ‘mudàvem’, i no ens ‘posàvem guapos’. 

    Malgrat que hi ha paraules que es perden, per contra, ens en venen de noves – els neologismes-. En aquest cas, però, majoritàriament provenen d’altres llengües, sobretot de l’anglès (catering, brífing, píling, mail…) i catalanitzar-les forma part d’un procés llarg que quan ha arribat a bon port i s’ha trobat el mot idoni en la nostra llengua (‘servei d’àpats’, ‘reunió’, ‘decapatge’, ‘correu electrònic’), ja hem begut oli perquè ja ens hem ‘avesat’ (un altre de la llista!)  a dir el mot en anglès, que sembla queda més distingit i tot!  

    Justament, per recuperar alguns d’aquests mots perduts i genuïns de la nostra llengua, el CNL d’Osona proposa en la campanya “A l’abril, cada paraula val per mil” del 2021 trobar quinze parelles de paraules en els cartells, tenint en compte que un mot de cada parella està en desús o és poc utilitzat. Seran, doncs, quinze mots que tornaran a estar vius als aparadors dels comerços d’Osona durant el mes d’abril. Recuperem-los, diguem-los, revifem-los i tindrem un tresor!  

    Els trobareu tots recollits en aquest blog. I si voleu participar en el concurs, empleneu el formulari que trobareu a  https://blogs.cpnl.cat/concurscat/  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pere Barnils i Giol

    Pere Barnils i Giol  

    (1882-1933)

    Qui va ser Pere Barnils i Giol? Sabem que l’institut de Centelles porta el seu nom, però per què va destacar aquest personatge?   

    Pere Barnils va néixer el 20 de novembre del 1882, al número 20 del carrer de Jesús de Centelles i, de ben jove, ja va destacar per la seva intel·ligència i creativitat, de fet, al poble se’l coneixia com “el savi de ca la Madrona”. 

    Als 10 anys va ingressar al Seminari de Vic i va estudiar-hi humanitats, filosofia i teologia, fins al 1902, que va començar a treballar en el sector tèxtil i combinava la feina amb els estudis de francès i alemany. Encara li quedava temps per compondre algun poema que li va reportar algun premi literari.  

    El 1908 va guanyar una beca de l’Institut d’Estudis Catalans per anar a estudiar a Alemanya, on es va especialitzar en dialectologia. De fet, la seva tesi doctoral sobre el dialecte alacantí (1912)  la va redactar en alemany i li va valer la nota màxima magna cum laude. L’any següent es va incorporar a l’Institut d’Estudis Catalans com a director de l’Oficina del Diccionari General de la Llengua Catalana. 

    Comissionat per l’IEC, el 1914, va viatjar a París, on va treballar als laboratoris de fonètica i, posteriorment, a Alemanya, on va participar en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental. A l’octubre del mateix any es va instal·lar definitivament a Barcelona, després del casament amb Francesca Cuchí. A Barcelona, de fet, és on comença la seva tasca docent en una escola de sordmuts, després que fracassés el projecte del Laboratori de Fonètica Experimental de l’IEC. En aquest mateixa escola hi pot desenvolupar els projectes d’investigació i divulgació científica sobre fonètica. 

    Després de desvincular-se definitivament de l’IEC (1921) per retards en subvencions i diverses tibantors, inaugura en el seu domicili particular el Laboratori de la Paraula, on aplica la fonètica experimental per corregir els diversos trastorns de llenguatge (tartamudesa, afàsia, sord-mudesa…). L’any 1930 publica l’obra Defectes del parlar, fruit dels nombrosos anys d’estudi i tractament d’aquestes anomalies. Com ell mateix comenta en aquesta obra “en l’orgull d’haver sigut nosaltres els primers d’haver introduït la fonètica experimental a la nostra terra […] creiem un deure moral i professional d’ésser així mateix nosaltres els qui intentem la prova en la introducció de l’Ortofonia”. 

    El 1931 va crear la Secció Escolar Annexa al Laboratori de la Paraula com a centre d’ensenyament no oficial i, per fer-ho, va haver d’obtenir el títol de mestre a Lleida (1927) i, posteriorment, el títol de professor especialista en sordmuts a Madrid (1928). 

    Tot i que ben aviat va deixar de residir a Centelles, al llarg de tota la seva vida hi va estar molt vinculat. Hi venia a fer llargues estades que aprofitava per descansar de l’alt ritme de treball que s’imposava, escrivia poesia i pintava quadres. Va morir el 30 de gener de 1933, als 50 anys, de paratifus B al seu Laboratori-Escola i el van enterrar l’endemà al cementiri de les Corts de Barcelona. 

    Pere Barnils, doncs, ens ha deixat un llegat important en el camp de la fonètica catalana i de com es pot aplicar per corregir trastorns de llenguatge. És per això, per exemple, que el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Catalunya (CREDAC Pere Barnils) porta el seu nom. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. Joan Triadú i Font (Autor de l’any 2021)

    Joan Triadú i Font 

    (1921-2010) 

     

    Amb aquest article n’encetem una sèrie que reivindicaran personatges relacionats amb la llengua i amb Osona. Comencem per Joan Triadú, del qual aquest any 2021 se’n commemora el centenari del seu naixement i que dona nom a la biblioteca de Vic.  

    Escriptor, pedagog i activista cultural nascut a Ribes de Freser, tot i que, com veureu més endavant, vinculat a Osona. Als setze anys va obtenir el títol de professor de català i l’any 1942 es va llicenciar en llengües clàssiques. A la universitat ja va començar a fer activitats en defensa de la llengua catalana; a més, l’assistència a les sessions clandestines dels Amics de la Poesia li va permetre conèixer escriptors que no s’havien exiliat.  

    El 1944, sota la protecció de la parròquia, va crear el Concurs de Poesia de Cantonigròs, per on van passar autors coneguts i que va servir d’impuls als joves. Entre el 1948 i el 1950 va ser lector de català a la Universitat de Liverpool. En tornar va promoure nombroses activitats culturals, va fer de mentor de joves i va preparar els primers professors de català. Ja el 1961 va impulsar la Junta Assessora per als Estudis de Català, que expedia títols de llengua. També va ser el creador del premi Sant Jordi de novel·la i del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 1963 va fundar l’escola Thau, on la llengua vehicular era el català. Paral·lelament va desenvolupar el seu vessant de crític literari i d’autor d’antologies poètiques.  

    Des del 1991 el Consell Comarcal del Ripollès convoca els Premis Literaris infantils i juvenils Joan Triadú, i tant la biblioteca de Vic com l’Institut de Secundària de Ribes de Freser porten el seu nom.  

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona III: llengües de l’Àfrica

     

    L’Àfrica és un continent tan vast com desconegut per la majoria de nosaltres, europeus i occidentals. Entre les múltiples facetes que ignorem d’aquests països una és la seva immensa riquesa lingüística. Per sort, amb la descolonització, la majoria de regions han revaloritzat les seves llengües autòctones. Per això, l’Àfrica és el continent amb més concentració de persones bilingües, trilingües i políglotes. 

     Fixant-nos en les llengües, doncs, hi podem distingir unes grans famílies: 

     Afroasiàtiques o hamito-semítiques, parlades al nord del continent des del Marroc a Egipte i que engloben l’amazig, l’egipci, el haussa…, aproximadament, unes 240 llengües parlades per 400 milions de persones. L’amazig, parlat per bona part de la població del Riff marroquí, té una gran presència a Osona. 

     Niloticosaharianes, parlades a l’Àfrica central, i que han evolucionat entorn de les capçaleres dels rius Nil i Chari. Bona part d’aquestes llengües són tonals: això vol dir que un so més agut o més greu té significat, és a dir, pot canviar el sentit d’una paraula. Algunes de les llengües d’aquesta família són el turkana (Kenia), el massai (Kenia i Tanzània), la kanuri (Nigèria) i el songhai (Mali). 

    Nigerocongoleses, un grup de llengües vastíssim; el que inclou més llenguatges diferents de totes les famílies africanes. S’estén des de llengües atlàntiques, com el wòlof que es parla al Senegal, fins a les llengües bantus, que inclouen el suahili. Per la procedència de molta gent que viu a Osona, algunes llengües d’aquest grup tenen una gran presència a la comarca, com ara l’akan, l’ewe o el twi, parlats a Ghana, o el ioruba i  l’igbo que es parlen a Nigèria. 

    Algunes altres famíles són les llengües al·lòctones, que van arribar a l’Àfrica des d’altres continents com ara el malgaix (llengua de Madagascar que prové de la zona austral del planeta) o les llengües criolles, que han evolucionat conjuntant llengües africanes amb les de les metròpolis, donant lloc a llengües derivades del portuguès, el francès… 

    Com hem dit, el nombre de llengües parlades a l’Àfrica és inabastable. Tant és així que ni els experts es posen d’acord en la classificació d’algunes variants, dialectes i llengües parlades per pocs centenars de persones. 

    Cal tenir en compte que pocs països africans tenen alguna llengua pròpia com a oficial; la majoria arrosseguen la llengua de la metròpoli colonial com a oficial i seriosa, i moltes de les autòctones no tenen ni un sistema ortogràfic fixat, pertanyen a l’oralitat. Això fa que molts africans, en arribar a Europa, no reconeguin o no mostrin la seva llengua materna per un sentiment d’inferioritat: la llengua pròpia és petita, de casa, de la família o del poble. 

     Així doncs, si algú de Nigèria, Ghana, el Senegal…us diu que la seva llengua és l’anglès o el francès, dubteu-ne. Pregunteu-li què parla a casa, i veureu la riquesa real d’aquests països. 

    Font: Viquipèdia, llengües africanes 

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130> 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona II: el panjabi

    El panjabi 

     

    Núm. 162// Com dèiem en l’anterior article, a Osona es parlen moltes llengües a part del català. Després de fer un tast de la llengua amaziga, avui dedicarem unes línies al panjabi, una llengua que es parla entre el nord-oest de l’Índia i l’est del Pakistan, a la zona coneguda com a “Panjab” (que vol dir “cinc rius”, pels cinc rius que creuen la regió). 

    Tot i que oralment es poden entendre perfectament, el panjabi s’escriu amb dos alfabets diferents: el “gurmukhi” a la vessant índia i el “sahmukhi” a la banda paquistanesa del territori. Com bé sabreu, la frontera entre l’Índia i el Paquistan és una zona conflictiva, en constant disputa, i el Panjab ha viscut una diàspora que ha portat habitants seus, i per tant la seva llengua, a tots els racons del món; és la tercera llengua parlada del Regne Unit, la cinquena al Canadà i a Catalunya el 2007 la tenien com a primera llengua més de 10.000 persones. 

    La major part de parlants del panjabi que viuen a Catalunya tenen l’anglès i l’hindi com a segones llengües, que aprenen a les escoles índies degut al seu passat colonial.El panjabi és una llengua indoeuropea, com el català, però el seu origen comú ha quedat tan lluny en la història dels canvis lingüístics que podem trobar poquíssimes semblances entre totes dues.  

    Com a curiositats lingüístiques, el panjabi destaca pel seu ús semàntic del to. Oi que heu quedat sorpresos escoltant gent xinesa parlar entre ells? Les pujades i baixades de to (entès com a nota; aguts, greus…) tenen valor semàntic en el xinès i el panjabi. Així, el mateix conjunt de sons, pot voler dir coses molt diferents segons si les vocals són greus o agudes. L’alfabet llatí no permet marcar el to, per això aquestes llengües són tan difícils d’escripturar en les nostres lletres, i encara més d’aprendre a parlar-les correctament!  

    També, i això segur que us és més familiar, fa servir declinacions en lloc d’articles o preposicions. Els qui heu estudiat mínimament el llatí o l’alemany sabeu de què va; en lloc de posar una partícula davant dels mots per determinar-los, se’n modifica el final. “A la casa” pot ser “casaALA” (com a exemple gens acadèmic) o “amb el gos” “gosAMBEL”.  

    Per acabar-ho d’adobar, en alguns casos flexionen el verb segons el gènere. Això pot sonar molt estrany, però de fet en català ho fem sovint amb el participi…”la carta, l’he donada a ta mare” o “aquella sopa, l’has tastada?”. Parlant de llengües, mai som tan lluny com sembla. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço