garlar: parlar de coses fútils, pel gust de parlar.
Mot provinent del llatí garrulare ‘xerrar’, derivat del llatí clàssic garrulus ‘xerraire’ i aquest del llatí garrire ‘refilar, fer piuladissa els ocells’.
Font: Diccionari.cat
flassada: d’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu *flakiata
Manta quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall en el llit.
Font: Diccionari.cat
flaire: del ll. fragrare ‘exhalar olor’> flairar.
Sentir (olor). Tot el dia flairàvem aquelles olors. No flairo cap pudor.
Ensumar, pressentir. Vam flairar de seguida que tot allò eren mentides.
Font: Diccionari.cat
esternut: acte reflex irreprimible constituït per una inspiració brusca seguida d’una expiració violenta i sorollosa, produït per la irritació de la túnica mucosa nasal.
Curiositat: les variants col·loquials sinònimes atxem i oís es diuen a les Balears i tenen un origen onomatopeic.
Font: Diccionari.cat
enllustrar: Donar llustre (a un objecte). Enllustrar un moble antic. Enllustrar les botes. Has d’enllustrar-te les sabates més sovint.
Font: Optimot
encantar-se: restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que un fa sense raó aparent. La gent s’encantava davant l’aparador. Per què us encanteu? Apa, treballeu; si no, no acabareu mai la feina.
Font: Optimot
embolar: entre els significats de bola del diccionari, hi trobem que pot ser un ‘cos esfèric ‘, ‘una mentida’ i ‘betum’. És curiós que del ‘betum’ també se’n digui ‘bola’. Ens diuen els diccionaris que l’origen d’aquest significat probablement cal buscar-lo en el mot ‘bol’, terra o argila ocrosa.
Podeu llegir-ne més a l’article dels Ets i uts
eixavuiro: esternut. Acte reflex irreprimible constituït per una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta i sorollosa.
Etimologia: D’eixavuirar, del català antic avuir, aüir, ‘esternut’, del llatí augurium, ‘averany, auguri’, a causa del valor augural que els antics concedien al fet d’esternudar. El verb podria tenir ja base en un llatí vulgar exaguriare, ‘fer profà, teure el caràcter sagrat’, que hauria derivat en el sentit de ‘fer un auguri favorable o advers’, segons les circumstàncies.
Extret de RODAMOTS
clenxa: ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d’una banda cap a un costat i el de l’altra cap al costat oposat. Fer-se, partir-se, la clenxa. Clenxa al mig, al costat.
Font: Optimot
busques: barreta que, moguda per l’acció d’un ressort o de la gravetat, assenyala les hores, els minuts o els segons en l’esfera d’un rellotge.
Font: Optimot