Arxiu per agost, 2021

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes II. La música i la moda

    Núm. 187// Com vam dir la setmana passada, l’anglès ha configurat una part del nostre llenguatge quotidià paral·lelament a les transformacions socials, ja que la cultura anglosaxona ens ha influenciat de manera decisiva. L’adopció d’un estil de vida americà, amb l’aparició de nous estils musicals, de nous estils de vida o de noves peces de roba, ha permès també la introducció de nombrosos anglicismes a partir dels anys 50.  

     

    Pensem un moment en els estils de música o de ball. Quants han adoptat el nom anglès? Una pila. Comencem ja als feliços anys vint amb xarleston, foxtrot, jazz, swing o ragtime. Si saltem als anys cinquanta i ens allarguem fins als vuitanta, els mots que ens han arribat dels Estats Units es multipliquen: rock, bugui-bugui (de l’anglès boogie-woogie), funk, punk, rythm-and-blues, blues, soul, metal, country, rap…  

     

    Però no oblidem que també ens han entrat paraules sobre la cultura de determinats moments, com ara hippy, LSD o groupie. Quant a la roba, podríem pensar que la major part venen del francès; tanmateix, cal dir que de l’anglès ens venen moltes peces i tipus de teixits: harris, tweed, denim, jersei, pul·lòver, suèter, xeviot, eslip o bòxers, que són uns calçotets semblants als pantalons de la boxa, però més ajustats.  

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes I

     

    Núm. 186// Els contactes entre llengües no són una novetat del nostre temps, sempre n’hi ha hagut. El català, llengua romànica –que vol dir que deriva del llatí–, ha rebut diverses influències, sobretot del castellà, de l’occità, de l’àrab i del francès. En els darrers cent vint anys també hi podríem incloure l’anglès, que ens ha aportat moltes paraules que ens eren necessàries perquè simplement no existien en la nostra llengua.

     

    L’anglès, de fa decennis, és la lingua franca amb què bona part de la gent més diversa del món es relaciona quan no comparteixen una mateixa llengua. També és parlada en els països més rics i innovadors del món, on es crea coneixement i nous artefactes o enginys. És per això que bona part dels xenismes (paraules que venen d’altres llengües) que ens arriben al català venen de l’anglès.

     

    D’anglicismes, en tenim de tota mena i de diverses èpoques, penseu en rail o raïl, tren o futbol, handbol, golf (l’esport), córner, tram o tramvia (que és un calc de tramway), etc. Són mots que han estat adaptats a la fonètica i de vegades a l’ortografia catalana. En parlarem en els pròxims números d’aquesta secció, que tractaran els temes següents: la música i la moda, l’esport, la indústria i la tècnica, i les noves tecnologies.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: No fotem!

    No fotem! 

    La llengua col·loquial i el verb ‘fotre’, ‘fúmer’ o ‘cardar’ 

    Núm. 185// El verb fotre, fúmer o cardar  pertanyen al registre col·loquial de la llengua, el més informal. Són coneguts i utilitzats encara, però ho eren molt més abans. En aquests nivells informals del català ara per ara hi trobem moltíssimes interferències del castellà. Tot allò que es crea de nou en castellà informal sovint arriba al català i s’hi queda sense resistències. 

    Per això, en aquest petit espai volem reivindicar uns verbs que ja tenim, que eren molt freqüents en els registres informals de fa uns quants anys i que van perdent pes a favor de les interferències d’altres llengües, sobretot en el parlar col·loquial dels més joves. 

    Per exemple, el verb fotre, que etimològicament significa “copular”, té el mateix origen que el castellà joder. Però mentre que joder va guanyant terreny en el llenguatge informal del català, el verb ‘fotre’ en va perdent en algunes zones. Això de ¿No te jode? hauria de ser “No et fot?” i el  ¡No jodas! podria ser el més conegut “No fotis!”, “No foteu!” o “No fotem!”. I estaria bé que en el registre que pertoca els sentíssim més sovint en lloc de la interferència castellana.  

    Recordem també que tenim altres maneres d’anar apartant ¡joder! com a interjecció de la llengua vulgar, per exemple amb els equivalents “collons!” (o els eufemismes “cordons”, “cordills”, “culleres”, etc.), “cony” (o “coi”, “conxo”, etc.) o “carall” (“carai”, “caram”).   

    Els més grans recordareu també el verb fúmer, un eufemisme del verb fotre que, per tant, es considera menys vulgar (“No te’n fumis!”, “què fums aquí?”, etc.). D’altra banda, en bona part del català central, hi ha també la variant cardar, amb els mateixos significats que fotre i utilitzat en les mateixes frases: “estic cardat”, “cardar el camp”, “no cardis!”, etc.  

    Així doncs, no la fotem!, i salvem també aquestes expressions quan toqui, només quan toqui, fer-les servir!      

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: insultologia

    Insultologia del català 

     

    Núm. 184// Tots hem sentit alguna vegada que els insults en català no són forts. Que sembla que no tinguem mala llet, que queda més dur un «cabrón» que un genuí «cabró»! En aquest article intentem desmentir afirmacions com aquesta, i establir un petit rànquing d’insults genuïnament catalans des dels més ingenus o suaus fins als que ens permeten treure tota la ràbia que ens provoca algú o alguna cosa. Som-hi! 

     

    Hi ha una varietat d’insults molt extensa del català que poden ser útils per desfogar-se o ridiculitzar, però que no són gens malsonants. És, per exemple, tota la gamma d’insults relacionats amb animals; «ets un porc», «cervell de mosquit», «ets una rata», «estàs com una vaca», «borinot», «tòtil», «gamarús», «mussol de campanar»… Alguns fan referència al físic de la persona, però la majoria apel·len al seu mal comportament, la seva poca seriositat o la seva limitada capacitat de raonament. 

     

    En el següent graó, una mica més durs però encara lluny de les paraules desagradables, hi trobem mots originals que només serveixen per insultar. És el cas de «tanoca», «ganàpia», «dròpol», «capsigrany», «galifardeu», «bordegàs», «pallús»…són concisos, curts, i d’una agressivitat relativa. Són del mateix nivell, podríem dir, que tots els compostos de parts del cos, sobretot del cap per ser on resideix la intel·ligència: «cap-de-suro», «cap-de-trons», «cap-de-lluç»… i també les escatològiques: «pixa-tinters», «caga-dubtes», «caga-bandúrries», «caga-angúnies» o directament «caganer», «caguetes», «cagat»…amb un llarg etcètera. Aquests insults compostos estan oberts a creacions, amb l’únic límit de l’enginy del parlant; «cap-de-pus», «caga-perles»… intenteu-ho! 

     

    Finalment, abans d’arribar al límit de la censura, tenim insults de nivell o formals. És el cas d’imbècil, idiota o ignorant, que substitueixen els populars curt-de-gambals, desgraciat o poca-pena. Com en totes les llengües, els insults més malsonants fan referència al parentiu de la persona insultada, i no els reproduirem aquí per respecte al lector, tot i que l’animem a utilitzar-los! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: Expressions amb ‘cop de + nom’ III

    Núm. 183//No acabem de fer net amb les locucions en què hi ha cop de més un nom. No us amoïneu, avui és el darrer número. Deu ser per la varietat d’expressions que tenim. 

     

    Quan diem “Aquesta setmana he tingut un cop de sol” és que hem pres massa el sol i tenim mal de cap. Seria un sinònim de ‘insolació’, i no s’ha de confondre amb el cop de calor que és la ‘síndrome que apareix generalment en individus que fan exercicis físics pesats, vestits inadequadament, en ambients molt calorosos’. Continuant amb la salut, quan tenim un cop de sang ens referim a l’apoplexia, a l’erupció o inflamació de la pell. 

     

    Els músics també fan o executen cops en tocar els seus instruments: cops d’arc o d’arquet (que n’hi ha de diverses menes, com el tremolo, l’staccato, el martelé…), cops de timbal, cops de tambor, etcètera etcètera. Els ocells, en canvi, fan cops d’ala quan les baten. Hi ha altres cops de que tenen un sentit no tan interpretable i més figurat, per exemple, cop de gràcia que és el ‘cop mortal que es dona a un ésser viu ferit perquè no sofreixi més’. No ens podem oblidar del cop de teatre que fan alguns quan resolen un tema inesperadament, donant un gir a la història. Esperem, igualment, que els militars de cap indret del món no facin un cop d’estat, que vol dir ‘prendre violentament el poder polític d’un país’.  

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço