Arxiu per octubre, 2021

  • El 9 Ets i uts. Toponímia: noms de lloc amb -bell (bells indrets) I

     

    BELLS INDRETS (I) 

     Núm.195// Els topònims solen descriure els indrets als quals donen nom, ens aporten informació sobre com és o com era aquell lloc, o què hi havia (per exemple, les rovires ens indiquen que hi havia roures). O almenys ens diuen com es percebia que era el lloc en qüestió en el moment en què se’l va batejar. Com que la toponímia és un camp inabastable per a aquest raconet, avui i les dues setmanes que venen ens centrarem només en els topònims que descriuen un indret com a lloc bell, maco, bonic. 

     

    Comencem per Bellver, que vol dir ‘bell veure’ en català antic; el topònim més conegut de tots és en una comarca del nord: Bellver de Cerdanya, situat dalt d’un turó, a la riba esquerra del Segre, té unes vistes magnífiques. És conegut també el castell de Bellver, de Palma, que és en un pujol cobert de pins, dominant la costa. Tornant a Catalunya, tenim un Bellver d’Ossó, poblet agregat al municipi d’Ossó de Sió (Urgell) i una antiga capella de Santa Coloma de Farners (Selva), on era venerada la Mare de Déu de Bellver. I no podem oblidar el Bellver, mas restaurant de Tagamanent, al pla de la Calma. N’hi ha més, però no acabaríem mai. 

     

    Curiosament hi ha una planta, el mirambell (Kochia scoparia), que a Mallorca i a Menorca rep el nom de bellveure. Es diu que és una planta molt ramosa, de flors verdoses molt poc vistoses, pròpia dels llocs secs i sovint salins, utilitzada, un cop seca, per fer escombres i per fer d’ornament. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els noms populars de les malalties II

    Núm. 194// La setmana passada vam veure que les malalties les podem denominar amb un terme culte o amb un terme molt més popular. El terme culte ha anat colant entre la societat perquè, potser, la formació de la gent és més elevada i també no podem descartar que la influència dels mitjans de comunicació s’hagi fet notar. Avui us mostrarem més exemples dels dos noms. 

    De les hemorroides en diem morenes, com el peix. En un nivell de formalitat molt baix diem «tinc cagarrines o cagarines» (diarrea). Com veieu, la llengua popular és molt més directa, escatològica, informal, transgressora, trencadora i anticonvencional. Del còlic, en un registre informal se’n diu torçó perquè és una malaltia que fa que ens cargolem de dolor. De l’infart de miocardi (o també simplement infart) en diem atac de cor. El fel sobreeixit, que és la malaltia que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses, és la icterícia. 

    De vegades el terme popular pot semblar insultant, com curt de vista, que és la miopia. Evidentment si algú diu que és curt de vista, ho pot dir d’una manera graciosa, per fer riure, però no d’una manera seriosa. En el mateix camp de l’òptica, hi ha també la vista cansada, la presbícia  ―quan ens diuen aquest darrer nom normalment ens han d’aclarir què és. I, per acabar, la pansa és un herpes labial, que, com sabeu, també és el raïm sec. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els noms populars de les malalties I

    Núm. 193// En les llengües hi ha diferents registres de formalitat i d’especialitat. Els experts en una matèria solen usar les paraules més concretes i específiques que sovint la resta de mortals no coneixem o no entenem del tot. Això passa en molts àmbits: en la filologia, en les matemàtiques, en la física, en la química, en la biologia… I, és clar, també en la medicina. Cal dir que en aquest darrer camp ens hi hem acostumat una mica i alguns termes cultes o savis han passat a ser coneguts per una gran part de la població. Fem una repassada dels termes populars de malalties més usuals? Va! 

    Tothom diu “tinc mal de cap”, però per als sanitaris és més específic o especialitzat la cefalea o la celfalàlgia. Del mal de coll en medicina se’n diu amigdalitis. Si ens donem un cop i ens deixa marca, en podem dir de diverses maneres: un blau (molt més freqüent) o un morat, però ara la gent comença també a dir hematoma. Els avis tenien una feridura, ara es diu poc i es prefereix el terme més científic que és ictus o apoplexia. 

    Si fem un esforç físic considerable treballant de valent, ens esllomem i tenim llomadura (terme que ara no es fa servir gaire) o mal de ronyons, ara en diem lumbàlgia o lumbago. I com que n’hi ha més i no tenim més espai, la setmana que ve us en mostrarem alguns altres.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: la llengua col·loquial i el nom dels diners II

    Això val una pasta! 

    Núm. 192// La suma de monedes, o sigui, els diners, són tan importants en la nostra vida diària que han generat moltes variants en la llengua col·loquial. Tenim la paraula pèmpins (una variant de cèntims), que no trobareu recollit als diccionaris normatius, però que és utilitzat -o era utilitzat- en el llenguatge familiar, sobretot adreçat a les criatures, i que té la seva gràcia. 

    El que sí trobarem al diccionari, amb l’afegit que es tracta de la llengua col·loquial, són els mots  pasta i pasta llarga (“això val una pasta llarga”). L’origen de l’expressió és senzilla. Antigament, els artesans que feien manualment les monedes anomenaven ‘pasta’ a la massa de metalls fosos abans de ser utilitzada. Un derivat de pasta amb aquest mateix sentit és pistrincs (“anava molt curt de pistrincs”), que segurament també heu sentit. 

    Com a sinònim col·loquial de diners no ens podem oblidar dels patacons (“és una dona de patacons”), nom que té l’origen en una antiga moneda d’argent, d’una unça de pes, retallada amb tisores; o del panís (“no tenim panís per fer tantes coses”). I tampoc ens podem deixar els doblers (“aquest home no té un dobler”), paraula encara d’ús a les Illes i que en origen es referia a la moneda medieval que valia dos diners. 

    I acabem amb la moneda petita, la xavalla (mot que ve de xavo), els menuts o engrunats (moneda engrunada), que acompanyen sovint les nostres converses sobre diners.  

    Ja ho veieu, la llengua s’ha anat adaptant a la realitat dels temps. De moment, però, els euros ens han donat poc joc. A part de la paraula mileurista, que no té res a veure amb la llengua col·loquial, només hem trobat recollida la frase “més fals que una moneda de tres euros”, que de moment té poca difusió.   

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço