El 9 Ets i uts. Lèxic: la llengua col·loquial i el nom dels diners II
Això val una pasta!
Núm. 192// La suma de monedes, o sigui, els diners, són tan importants en la nostra vida diària que han generat moltes variants en la llengua col·loquial. Tenim la paraula pèmpins (una variant de cèntims), que no trobareu recollit als diccionaris normatius, però que és utilitzat -o era utilitzat- en el llenguatge familiar, sobretot adreçat a les criatures, i que té la seva gràcia.
El que sí trobarem al diccionari, amb l’afegit que es tracta de la llengua col·loquial, són els mots pasta i pasta llarga (“això val una pasta llarga”). L’origen de l’expressió és senzilla. Antigament, els artesans que feien manualment les monedes anomenaven ‘pasta’ a la massa de metalls fosos abans de ser utilitzada. Un derivat de pasta amb aquest mateix sentit és pistrincs (“anava molt curt de pistrincs”), que segurament també heu sentit.
Com a sinònim col·loquial de diners no ens podem oblidar dels patacons (“és una dona de patacons”), nom que té l’origen en una antiga moneda d’argent, d’una unça de pes, retallada amb tisores; o del panís (“no tenim panís per fer tantes coses”). I tampoc ens podem deixar els doblers (“aquest home no té un dobler”), paraula encara d’ús a les Illes i que en origen es referia a la moneda medieval que valia dos diners.
I acabem amb la moneda petita, la xavalla (mot que ve de xavo), els menuts o engrunats (moneda engrunada), que acompanyen sovint les nostres converses sobre diners.
Ja ho veieu, la llengua s’ha anat adaptant a la realitat dels temps. De moment, però, els euros ens han donat poc joc. A part de la paraula mileurista, que no té res a veure amb la llengua col·loquial, només hem trobat recollida la frase “més fals que una moneda de tres euros”, que de moment té poca difusió.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.