El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ II
Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, ‘desposseir algú de tot’, deixar-lo pelat, per entendre’ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d’algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.
Parlem de més foc: foc i lloc (on foc és equivalent a ‘llar’) fa referència a un impost andorrà de caràcter comunal o local. Es tracta d’un impost que paguen tots els residents a Andorra que tinguin entre 18 i 65 anys pel fet de tenir una residència principal en una parròquia d’aquest país, on estan censats. Se’l considera l’equivalent a l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), però l’IBI tributa sobre els béns immobles i no la residència de les persones físiques.
Molt diferent és l’expressió passar a foc i a sang una població (antigament, a foc i a flama), que vol dir ‘de manera violenta, devastadora’, és a dir, matar tothom i destruir-ho tot. Estar entre l’espasa i la paret és trobar-se una situació de la qual és difícil sortir. I a anar/ser net i polit s’intensifica el valor de l’adjectiu net. Per contra, quan diem net i clar, o clar i net, volem dir ‘clarament, sense ambigüitat’. I entre naps i cols, avui ja hem enllestit el segon article dedicat a aquestes locucions.
