El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ III
Núm. 205//
Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l’altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s’ha fet immediatament, o fet i fet –com també comptat i debatut– quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim ‘al capdavall’. En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format.
I en tenim més. Al cap i a la fi (no pas *a la fi i al cap, calc del castellà), que té el sentit de ‘finalment’. També se sent molt a dir a tort i a dret: «Van repartir hòsties a tort i a dret», que vol dir ‘per tot arreu’, però igualment ‘sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió’. Un valor semblant té a tort i a través: «Va pintar la paret a tort i a través» (‘sense miraments’). «Es va trencar coll i barres», o sigui ‘accidentar-se, fer-se molt mal’. Menys coneguda és l’expressió dret de lluir i quitar, que és la facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda.
D’altra banda, diem que un film, un espectacle o una novel·la és de sang i fetge, com els espectacles de la Fura dels Baus, en què predomina la violència explícita. I ja que parlem d’entranyes, a Centelles hi ha un plat típic molt bo –tot i que alguns el considerarien una mica gore–, que és la samfaina, feta amb sang i perdiu de xai (la perdiu són els pulmons i el cor). Penseu que pertot hi ha plats d’entranyes, no us penseu que siguin de poble: a Florència mateix és típic menjar un entrepà d’una part de l’estómac del bovins –il panino col lampredotto, en diuen.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.