El 9 Ets i uts. Expressions per no assistir a classe
FER CAMPANA
Núm. 217// Les expressions col·loquials tenen un gust especial, autèntic, que ens transporten a les vivències i als sentiments. No són gens insípides i a cada generació se’n creen de noves. Per això és tan important l’ús del català en la vida diària, en tot àmbit i moment. Una llengua no s’ha de mantenir ad eternum com sempre ha estat, sinó que s’ha de reinventar i recrear contínuament. En cas contrari, s’empobreix i els mateixos parlants la desvaloren. Un exemple de la riquesa popular del català és la quantitat d’expressions per al concepte de ‘no assistir a classe’.
La més coneguda, potser pel seu abast territorial, és fer campana. A Osona la diem, però també usem pillar o pillar una classe (ús que retrobem, segons el diccionari Alcover-Moll, en menorquí). Més al nord, a l’Empordà, s’hi diu fer rodó. I encara més al nord, travessada la serra de l’Albera, utilitzen anar al safrà. És molt semblant al fer safrà de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. Més al sud de Castelló se sent a dir fer fugina o fer fotja.
En terres occidentals s’empra fer pila o piles. Al Maresme, és molt estès fer toris, sobretot a Mataró. En canvi, a Igualada hi ha l’expressió, una mica enigmàtica, fer curquita. Si travessem la Mediterrània, trobarem que a Mallorca en diuen fer fullet i fins i tot fullar, i també s’hi deia salar s’escola. I no ens oblidem dels eivissencs i formenterencs, que fan salera quan no tenen ganes d’escoltar els profes. Com podeu veure, a cada terra hi ha una manera única i autèntica de dir ‘no assistir a classe’.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.