El 9 Ets i uts: expressions: “Parlant del rei de Roma”…ì
Núm. 219// Quan apareix inesperadament una persona de qui es parlava en una conversa, sovint en termes no gaire elogiosos, se sol dir «Parlant del rei de Roma…». Aquesta expressió és paral·lela a la castellana (Hablando del rey (o del Papa o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma). En català no hi ha rima i això fa pensar que és un calc del castellà. A més, segons l’Optimot, les solucions per al català no inclouen la que hem esmentat, sinó que n’hi ha d’altres, que són: «Qui del llop parla, el llop li surt», «Qui del llop parla, prop li surt», «Qui del llop ha esment, prop se’l sent», «Més aviat ho haguessis dit!» i «No es pot dir mal, que no surti l’animal».
Buscant al DCVB, a l’entrada llop, en trobem algunes de les anteriors més aquesta, que es deia a Tortosa: «Parla del llop, amanix l’escopeta». Com veiem, el llop sol aparèixer en moltes d’aquestes frases, com també en francès (Quand on parle du loup, on en voit la queue, ‘Quan es parla del llop, se li veu la cua’) i en basc (Otsoa non aipa, han gerta, ‘On s’esmenta el llop, allà apareix’). Al mateix DCVB, a l’entrada dolent, se’n pot trobar una altra versió: «Parlau d’un dolent, vet-lo aquí present», en aquest cas emprada a Mallorca i a Menorca.
Sembla que l’origen de la primera expressió ve del «ruin de Roma» (rey seria una deformació de ruin), fent referència al mateix Papa de Roma. En el segle XIV, durant el papat d’Avinyó (1309-1377), es considerava el pontífex de la ciutat eterna dolent, roí, diabòlic. Per això, en altres llengües europees (en anglès, alemany, portuguès, italià…) hi apareix el concepte de ‘diable’.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.