Arxiu per juny, 2022

  • El 9 Ets i uts. Els augmentatius en noms i adjectius

    Núm. 230// En català, com en altres llengües romàniques, té mots augmentatius, que són aquelles paraules que ens indiquen que el nom en qüestió és de grans dimensions. També es pot usar en adjectius de manera valorativa. La manera més freqüent de formar-los és amb un sufix augmentatiu, i la sufixació és un procediment de formació de paraules molt productiu. 

     

    De sufixos augmentatius, en català, no n’hi ha tants com de diminutius. Els més coneguts són -às/-assa: El Jordi és un homenàs; La Teresa és una donassa. En aquests dos exemples tant podem voler dir que el Jordi i la Teresa són corpulents i alts com que són bells, és a dir, poden tenir un valor apreciatiu. En efecte, -às/-assa serveixen per expressar l’afecte o l’admiració: La jugadora va fer un golàs per l’escaire. Alguna vegada es formen paraules amb un matís negatiu o despectiu. Per exemple, la carnassa és l’abundància excessiva de carn. Altres sufixos molt emprats col·loquialment en els noms són -arro/-arra: Quin cotxarro que t’has comprat! Quina motarra que tens! Pel que fa als adjectius, a part de -às/-assa, hi ha també –íssim(a) o -ot(a): Té unes mans finíssimes; És altota, aquella noia. 

     

    Encara que els sufixos -as/-assa són equivalents en gran mesura als castellans -azo/-aza, cal anar amb compte a no traduir sempre -azo per –às quan té el valor de ‘cop de’: portazo (cop de porta), codazo (cop de colze), cabezazo (cop de cap), cañonazo (canonada) o flechazo (ferida de fletxa o cop de fletxa). En aquest últim cas, en un sentit figurat, per dir «Fue un flechazo» diríem «Va ser amor a primera vista» (no pas *fletxàs ni *fletxasso ni *fletxada). 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Hort o horta?

    Baixant de l’hort 

    Núm.229// Com ja esteu acostumats, en aquest espai sovint parlem de paraules o expressions en desús, curioses o desconegudes pel gran públic. Avui farem una mirada a l’hort, o l’horta (ara ho veurem) i a algunes expressions que se’n deriven. 

    Comencem pel principi. A casa, al poble o a la ciutat, quan tenim un lloc on sembrar quatre aliments l’anomenem senzillament hort, o hortet en cas que ens sembli petit. Només canviant el gènere de la paraula, arribem a un concepte d’una mida molt diferent: l’horta.  

    L’horta, segons el DCVB és “un terreny regable, generalment de gran extensió […]” a diferència del nostre hort, que sol ser de dimensions reduïdes. Per això parlem de “l’hort d’en Miquel”, “l’hort de l’avi” o de qui sigui, però parlem de “l’Horta de València”, “l’Horta de Gandia” o “l’Horta del Baix Llobregat” com a espais geogràfics amb un topònim propi, normalment amb un regadiu intens. També s’utilitza per designar un conjunt d’horts comunitaris o populars, com “l’horta del Remei” o de qualsevol barri o ciutat. 

    Deixant de banda definicions i matisos, l’hort és un espai ric en vocabulari i manduca; no només vocabulari específic, sinó que ha derivat en expressions de gran popularitat com “baixar de l’hort” (assabentar-se tard d’una cosa), “a cagar a l’hort!” (es diu a algú que s’acaba d’afartar de valent) o ajuntant dos paisatges constants a tots els Països Catalans, es parla de “a la vinya i a l’hort” per dir que no es pot ser a dos llocs alhora, o fins i tot “mira a la vinya i l’hort” per dir que algú té la mirada guerxa. 

    Esperem que l’article, el primer d’uns quants dedicats a aquest rebost a l’aire lliure, us hagi ajudat a baixar de l’hort i a entendre per què hi ha tants horts i tan poques hortes. 

     

    Fonts:  

    Diccionari Català Valencià Balear ( dcvb.iec.cat ) 

    Paremiologia Catalana Comparada Digital ( pccd.dites.cat ) 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars II

     

    Núm. 228//Avui deixem de banda les cerveseries, que ja en vam tenir prou la setmana passada. Avui anem més forts: tenim ganes de destil·lats. 

    Com que el món dels destil·lats és molt vast i ens hi podríem estendre hores i hores, i a més el nostre fetge no té prou capacitat per absorbir-ho tot, els amics de la setmana passada hem decidit centrar-nos en dos tipus de begudes alcohòliques: el whisky i la ginebra. 

    Quan destil·lem un producte s’obté etanol, un tipus d’alcohol que en principi és transparent i molt volàtil. La volatilitat li permet d’expandir les aromes que pren del producte que hem afegit a l’alambí. En el cas del whisky, s’obté per destil·lació de diferents cereals fermentats, com ara el blat, el malt, l’ordi, el blat de moro o el sègol. S’elabora sobretot als països anglosaxons, però també al Japó. 

    En canvi, la ginebra s’elabora a partir d’alcohol neutre d’alta graduació (procedent igualment de cereals) i s’aromatitza amb els ginebrons, que són els fruits del ginebre, arbust que tenim als boscos mediterranis. També s’hi poden afegir altres aromes vegetals, que poden ser cítrics, espècies, arrels, flors, herbes o fruits. Un combinat molt conegut fet amb ginebra i tònica és el gintònic, resfrescant i aspre alhora. De vegades, en els bars de moda t’hi posen un tall de maduixa o altres fruits que donen un gust especial a la beguda. I deixem-ho aquí. Ben aviat el grup d’amics es decidirà fer una cura de fetge i anirà a una teteria, on les infusions més diverses estan a l’ordre del dia. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars I

     

    Núm. 227// Els bars, les teteries, les granges i les cerveseries són llocs on podem prendre alguna cosa i sobretot xerrar amb els qui ens acompanyen i posar-nos al dia dels fets que ens han passat. És un moment de relaxació, d’alegria i de catarsi de grup. L’estada breu en un d’aquests establiments és també un moment en què el lingüista de torn observa la multitud de paraules que s’hi usen i que a molts no els cridarien l’atenció.  

    Com se sap prou bé, una de les begudes més consumides al nostre país, durant tot l’any, és la cervesa, que popularment adopta la forma italiana de birra –aneu a saber per què–, que es pot servir en gerra, got, copa o canya (‘got més petit de cervesa’). També existeixen el boc i el xop (el primer és un got de mig litre i el segon és simplement un got de cervesa). D’altra banda, hi ha unes mides que ens han vingut dels països anglosaxons, com són la pinta i la mitja pinta, de quantitats variables segons els països. A més, les cerveses poden ser de llauna, encara que rarament en un cerveseria ens la donaran així, d’ampolla o de barril. En aquest darrer cas, el barril està connectat amb els  assortidors (no pas *tiradors), que és ‘l’aparell format per un dipòsit de la beguda, una aixeta i una palanca per a manipular-la’. En una cerveseria com cal hi sol haver diferents assortidors amb diverses menes de la beguda elaborada amb ordi, no pas amb *civada. 

    Ara imagineu que som un grup de cinc persones que entrem en una cerveseria, ens presentem a la barra o al taulell (però no *mostrador) i demanem el que volem: una cervesa de blat (cervesa blanca), una cervesa rossa, una cervesa torrada i una cervesa negra. L’abstemi demana un San Francisco, que és un combinat de sucs de fruita (de taronja, de pinya, de llimona, d’aranja i un raget de granadina). I així passem bé una estona. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço