El 9 Ets i uts. Coses dels bars II
Núm. 228//
Avui deixem de banda les cerveseries, que ja en vam tenir prou la setmana passada. Avui anem més forts: tenim ganes de destil·lats.
Com que el món dels destil·lats és molt vast i ens hi podríem estendre hores i hores, i a més el nostre fetge no té prou capacitat per absorbir-ho tot, els amics de la setmana passada hem decidit centrar-nos en dos tipus de begudes alcohòliques: el whisky i la ginebra.
Quan destil·lem un producte s’obté etanol, un tipus d’alcohol que en principi és transparent i molt volàtil. La volatilitat li permet d’expandir les aromes que pren del producte que hem afegit a l’alambí. En el cas del whisky, s’obté per destil·lació de diferents cereals fermentats, com ara el blat, el malt, l’ordi, el blat de moro o el sègol. S’elabora sobretot als països anglosaxons, però també al Japó.
En canvi, la ginebra s’elabora a partir d’alcohol neutre d’alta graduació (procedent igualment de cereals) i s’aromatitza amb els ginebrons, que són els fruits del ginebre, arbust que tenim als boscos mediterranis. També s’hi poden afegir altres aromes vegetals, que poden ser cítrics, espècies, arrels, flors, herbes o fruits. Un combinat molt conegut fet amb ginebra i tònica és el gintònic, resfrescant i aspre alhora. De vegades, en els bars de moda t’hi posen un tall de maduixa o altres fruits que donen un gust especial a la beguda. I deixem-ho aquí. Ben aviat el grup d’amics es decidirà fer una cura de fetge i anirà a una teteria, on les infusions més diverses estan a l’ordre del dia.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.