El 9 Ets i uts. Hort o horta?
Baixant de l’hort
Núm.229// Com ja esteu acostumats, en aquest espai sovint parlem de paraules o expressions en desús, curioses o desconegudes pel gran públic. Avui farem una mirada a l’hort, o l’horta (ara ho veurem) i a algunes expressions que se’n deriven.
Comencem pel principi. A casa, al poble o a la ciutat, quan tenim un lloc on sembrar quatre aliments l’anomenem senzillament hort, o hortet en cas que ens sembli petit. Només canviant el gènere de la paraula, arribem a un concepte d’una mida molt diferent: l’horta.
L’horta, segons el DCVB és “un terreny regable, generalment de gran extensió […]” a diferència del nostre hort, que sol ser de dimensions reduïdes. Per això parlem de “l’hort d’en Miquel”, “l’hort de l’avi” o de qui sigui, però parlem de “l’Horta de València”, “l’Horta de Gandia” o “l’Horta del Baix Llobregat” com a espais geogràfics amb un topònim propi, normalment amb un regadiu intens. També s’utilitza per designar un conjunt d’horts comunitaris o populars, com “l’horta del Remei” o de qualsevol barri o ciutat.
Deixant de banda definicions i matisos, l’hort és un espai ric en vocabulari i manduca; no només vocabulari específic, sinó que ha derivat en expressions de gran popularitat com “baixar de l’hort” (assabentar-se tard d’una cosa), “a cagar a l’hort!” (es diu a algú que s’acaba d’afartar de valent) o ajuntant dos paisatges constants a tots els Països Catalans, es parla de “a la vinya i a l’hort” per dir que no es pot ser a dos llocs alhora, o fins i tot “mira a la vinya i l’hort” per dir que algú té la mirada guerxa.
Esperem que l’article, el primer d’uns quants dedicats a aquest rebost a l’aire lliure, us hagi ajudat a baixar de l’hort i a entendre per què hi ha tants horts i tan poques hortes.
Fonts:
Diccionari Català Valencià Balear ( dcvb.iec.cat )
Paremiologia Catalana Comparada Digital ( pccd.dites.cat )
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.