Arxiu per setembre, 2022

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Els embotits I

     

    Núm. 243// La carn de porc és una de les més conegudes a la comarca d’Osona, consumida en forma d’embotit com a mínim des de l’època romana. Tenint en compte que a Manlleu els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre es farà la 30a edició de la Fira del porc i la cervesa, hem cregut convenient dedicar cinc Ets i uts als diferents tipus d’embotits i cerveses. 

    Com és sabut, un embotit és una peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins tripes netes. La carn pot ser de diferents parts, des de carn magra fins a fetge, llengua o sang. A més de la carn, també s’hi poden embotir altres aliments com ous, farina, pebre i olives, entre d’altres. Fet i fet, es poden dividir en tres grans grups: 

    1) Els embotits curats (són els que es deixen assecar i es mengen crus); 

    2) Els embotits cuits (es couen prèviament, bullits o fregits); 

    3) Els embotits crus o frescos (es venen crus i s’han de coure abans de consumir-los). 

    D’embotits curats hi ha la famosa llonganissa, que sol tenir un diàmetre d’entre 4 i 9 cm i una longitud d’entre 50 i 90 cm. El temps de curació és d’uns dos mesos. També tenim la llonganissa culana (també dita *culara), més llarga i gruixuda, ja que es fa amb el budell culà. Altres embotits curats són el fuet, més curt i prim que la llonganissa, la somaia, que és una botifarra crua deixada a mig assecar, i la secallona, embotit semblant al fuet, però més allargat i més prim. No us ho perdeu, la setmana que ve en veurem més! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis III

    Núm. 242// Avui veurem el darrer article sobre frases fetes i dites d’oficis. I ens centrarem en dos àmbits ben diferents: el mariner i el capellanesc. 

    Comencem pels qui solquen les mars del planeta. Tenien la fama de tenir dona a cada port, de ser cercabregues, culs de taverna i una mica esbojarrats. Són fames, és clar, fames a vegades injustes. Per això es devia dir Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat. Tanmateix, no tot és negatiu: Mariner i pescador, de la gent el bo i millor. Són feines dures, molt dures, per aquesta raó hi ha la dita següent: Quan la mar va bé, tothom és bon mariner. I el que, segons els costums imperants d’abans, s’havia de tenir clar és: Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar. Pel que fa a renegar, és molt evident que al darrere d’aquesta dita hi ha una moral, un ull que vetlla per un suposat bon fer.  

    Dels càrrecs religiosos també se n’han construït frases fetes i dites. Per exemple, Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté i un advocat tot ho enreda. La vida del sacerdot no ha estat fàcil, per això s’ha comentat més d’una vegada que va més just (o estret) que les calces d’un capellà. També era coneguda la dita Cap capellà no recorda quan era vicari (o escolà), que volia dir que els qui tenen un càrrec més elevat mostren poca tolerància amb els defectes dels més joves, com si ells no haguessin caigut mai en els mateixos errors. I és que, ja ho diuen, hi ha gent més papista que el Papa. Per això, no cal oblidar aquesta última: Caga el Rei i caga el Papa i de cagar ningú se n’escapa. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis II

    Núm. 241// Com dèiem l’altra setmana, els oficis, o certs oficis, tenen mala premsa. O potser és que els humans som malèvols i volem veure la pitjor part de cadascú. Som hipercrítics amb els altres i no veiem els nostres defectes. Ja en parla l’evangeli de Sant Lluc (6, 41-42) i d’aquí se n’ha format una dita: hi ha qui veu la busca dins l’ull dels altres i no veu la biga dins el seu. És a dir, les persones veuen els petits defectes dels altres i no veuen els grans defectes propis. 

    A vegades l’ofici té un doble sentit. Posem per cas ser un carnisser, que no és pas bona cosa si ens referim a una persona que ha comès crims de lesa humanitat. Ni tampoc ho és en la dita El fill del carnisser no el vulguis per barber. Encara més mala premsa tenen els botxins, que a part de referir-se a la persona que executa altres humans, pot voler dir ‘persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú’.  

    Dels botiguers se’n diu que són estalviadors i també la dita següent: Pel teu diner fa bona cara el botiguer (o l’hostaler). Dels mestres n’hi ha diverses, de dites: Tenir més paciència que un mestre d’escola o Passar més fam que un mestre d’escola, i evidentment, Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn. Tots recordem els i les mestres que ens van marcar i ens van canviar la vida, que ens van ensenyar amb paciència i passió, tot i que a la vida també hi ha mestretites, que són aquells que presumeixen de saber molt i en realitat poc saben. I és que ningú neix mestre en aquest món! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis I

     

     

    Núm. 240// Els humans estem avesats a etiquetar i a jutjar tot el que ens envolta, també les persones. Cada col·lectiu és estereotipat segons uns valors preestablerts per la societat dominant. Els oficis ens han servit per retratar les persones segons un clixé o uns prejudicis que tenim dins el nostre cervellet.  

    Així, per exemple, és com han sortit moltes dites i expressions lingüístiques que ens ensenyen com abans era –i a vegades encara és– la societat imperant o de com pensava. Una mostra d’això que acabem de dir seria relacionar els carreters amb el fumar. Per això, es va formar l’expressió fumar com un carreter.  

    Moltes de les frases fetes relacionades amb els oficis no deixen ben parats els afectats, ho sabem prou. Així si diem a alguna persona que és una verdulaire li recriminem que crida massa quan parla. O si li diem que és o que parla com una peixatera la critiquem per la seva mal educació i perquè no és gens mesurada en les paraules. També es blasmen els costums que tenien les bugaderes, ja que quan rentaven la roba de casa als safaretjos públics comentaven totes les xafarderies del barri o del poble. D’això se’n diu fer safareig.  

    I, ep, també és conegut aquell que diu: El sabater és el més mal calçat o A cal sabater, sabates de paper, que significa que un, encara que en conegui l’ofici, per la feina, té descuidada casa seva. En castellà és En casa del herrero, cuchillo de palo. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço