El 9 Ets i uts. Frases fetes i dites d’oficis II
Núm. 241// Com dèiem l’altra setmana, els oficis, o certs oficis, tenen mala premsa. O potser és que els humans som malèvols i volem veure la pitjor part de cadascú. Som hipercrítics amb els altres i no veiem els nostres defectes. Ja en parla l’evangeli de Sant Lluc (6, 41-42) i d’aquí se n’ha format una dita: hi ha qui veu la busca dins l’ull dels altres i no veu la biga dins el seu. És a dir, les persones veuen els petits defectes dels altres i no veuen els grans defectes propis.
A vegades l’ofici té un doble sentit. Posem per cas ser un carnisser, que no és pas bona cosa si ens referim a una persona que ha comès crims de lesa humanitat. Ni tampoc ho és en la dita El fill del carnisser no el vulguis per barber. Encara més mala premsa tenen els botxins, que a part de referir-se a la persona que executa altres humans, pot voler dir ‘persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú’.
Dels botiguers se’n diu que són estalviadors i també la dita següent: Pel teu diner fa bona cara el botiguer (o l’hostaler). Dels mestres n’hi ha diverses, de dites: Tenir més paciència que un mestre d’escola o Passar més fam que un mestre d’escola, i evidentment, Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn. Tots recordem els i les mestres que ens van marcar i ens van canviar la vida, que ens van ensenyar amb paciència i passió, tot i que a la vida també hi ha mestretites, que són aquells que presumeixen de saber molt i en realitat poc saben. I és que ningú neix mestre en aquest món!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.