El 9 Ets i uts. Anar fent…, com en Met de Ribes!
Núm. 244// La setmana passada en aquesta secció vam veure que el Què tal? no és més que un calc del castellà i que d’expressions vives per començar una conversa i per interessar-se per l’estat d’una persona n’hi ha prou. Avui veurem quines respostes podem donar a les preguntes Com vas?, Com va això?, Què fem? o bé Com va tot?.
Si nedem en l’abundància podem dir Molt bé, Tot bé o De meravella. Si les coses van prou bé però podrien millorar, podem respondre (Vaig) bé o Vaig fent o també No em puc pas queixar. Fins i tot és molt usual repetir l’adverbi: «Bé, bé. I tu?». Però si, contràriament, la vida no ens somriu se sol respondre Anar fent o Així així. Direm No gaire bé si som francs i no dissimulem el malestar, o es poden emprar també les supernegatives Malament i Molt malament, un acte de confessió que sovint no cal.
N’hi ha, tanmateix, una altra que fa riure o somriure tant qui la diu com qui la sent. Quan a algú se li pregunta com li van les coses, si és de certa edat, és a dir, gent gran, és corrent que respongui amb sornegueria i dissimuladament: «Anar fent, com en Met de Ribes». Una resposta que no compromet gens i ens serveix per fugir d’estudi i per evitar la tafaneria dels altres. Aquí es pot indicar que les coses no van gaire bé o fins i tot malament, però que s’hi planta cara.
Sembla que en Met va existir, que no és pas un personatge de ficció (Met és la forma reduïda del nom Jaumet, que al seu torn és el diminutiu de Jaume). Segons es diu, durant una riuada, a en Met de Ribes, el Freser se l’emportava aigües avall i algú li va demanar «Què? Com anem?» i en Met, impertèrrit, va respondre: «Anar feeent!». Pobre home!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.